No reneguis tant. Deixa`t de queixes. Crea. Crea. Crea. Insisteix. Reinsisteix. Rendir-se no és una opció. Existir i escriure són el mateix:...

Tardor, tot ho canvies de color. Tardor, voldria ser com tu, un bon pintor. De: 36 poesies per aprendre i recitar 2n cicle educació infantil...

Rere les prestatgeries de la biblioteca de l'institut vas començar a escoltar  la poesia que et parlava. No entenies el món, ni t'en...

Pronom que termejaves amb el llit i la taula i unes claus, i llençols, i paraules com casa. I formaves un món amb tovalles i tasses, i dies,...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...

(No era amor la mà que t'ensenyava a caminar. No era tendresa la cullera que t'ensenyava el camí de la boca. Deien: Aquesta nena ens...

Em quedaria les sabates verdes, però vendrà la tardor, li cauran les fulles i llavors què. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomn...

  Jo, si pogués redibuixar el món, el desplegaria com si fos un llibre. Escriuria sobre cada un dels seus pètals.            Tan sols mirant...

QUE VA I VE, LA VIDA ho sabíem abans de saber-ho, i que abans del declivi hi ha sempre un únic cant de vast excés d'amor, també. Però qu...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

Per cloure la nit i el poema que fuig em miro les mans i la taula parada de papers i de llibres cercant les paraules que han de trencar el s...

Tenen la verdor exuberant dels jardins tropicals, els paradisos on renunciem a l'amor, la tesor de les flors aquàtiques, la saba espessa...

Un any sense estacions va arrencar amb violència los brots i les arrels. Jardinera furtiva, lentament, sense quasi advertir-ho, va entrar pe...

Pulmons d'enfilalls de seda nissaga cementiri teranyina dolorosa que he teixit en el sostre de la cuina de la infància dels meus fills. ...

I si l'aigua té plorera, que plogui, que jo he descarregat milers de núvols. Antonina Canyelles. Exercicis d'una mà insomne . 2021 I...

Ampolla abandonada. Sota la pluja encara receptacle. Imatge de poema per a uns ulls japonesos. Enric Sòria. Compàs d'espera . 1993

En l'eixutesa morta del cep torcívol el verd rebrota. Bado magranes: degoteja la vida, dolça o amarga. En el capvespre de lleres argenta...

La llum no m'isola de tu com dies enllà m'isolava. El món ja no m'és insegur, talment com m'ho fou. Si mirava en tu com un s...

Un vel de pluja il·lumina el paisatge estrany, inhòspit, com el sol en eclipsi, com la lluna a ple dia. Així la teva viva mirada muda sempre...

        Als «bons» excursionistes Foc de nit sota el cel estrellat, roja flama que a la nit puges, vent de foc que ens envoltes, enmig del c...

massa joves encara. i em sobta el bes. tremolen velles branques a la rambla i el cor remou tardors. caldrà que escombri el pati per veure le...

Vam treure'ns el jersei per sentir la pell per ensumar la fred per donar un sentit més net a la vergonya aliena d'obrir els braços i...

És bonic sentir el cos. Sentir-te. Sentir que ets teva i que ets bonica i que les cicatrius, les que deixen entreveure cada decisió presa de...

L'alzina i el roure són dos bons germans. Tots dos esgarrapen, tots dos fan aglans. L'estiu els ajuda a ser bons companys. Quan glaç...

 Cada membre esbatanat       en el ritme. Soc    tot marbre constel·lat d'òrgans consolats pels ossos      que els signifiquen. ...

A la mesura de les teues coses he disposat la casa, les parets, el color de taronja de la cuina, el pilar cara-vista del saló. He obert les ...

Mira la lluna alta, llunyana, sempre al marge de tot. Cap trontoll de sentiment li fereix el cor, cap desengany de vida ofusca el seu cel en...

 And if thou wilt, remember, And if thou wilt, forget.                   Christina Rossetti CUCS Et diran que no els agraden els llibres que...

No sé per què m'he quedat amb les coses petites, menors, inadvertibles, quasi mudes, les que amb les hores, comptades una a una, es desd...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...