Criar és una escriptura a moltes mans. Criar en la bondat encara més. I cal parlar del mal per evidenciar el bé. Jaume C. Pons A...

ESTIMAR és respectar la independència del ser estimat Així concep jo l'amor ¿On collons s'haurà ficat esta dona? De: Ser, junts (19...

Cançons de paper fi m'omplen la sàrria i em foraden el fons  de la butxaca. Mireu quin caramull de llunes blanques! Duc llunes i cançons...

La pau és un espai tendríssim que es guanya, prou que ho saps, en solitari, i es frueix amb el món per companyia. Miquel Martí i Pol. Pensam...

L'aigua que s'atura es mor. Com ho fan els records que s'arraïmen en grapats de despulles, i es deixen caure damunt les roques i...

Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant del teu xiprer que et fa de riba. -teu en l'oneig- que et fa d'espiga de casalot i ...

Titil·la l'aire roig entre les branques. Misericordiós ha fet entrar la llum dins de ma casa. Miramar, abril de 2022 Maria Josep Escrivà...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

       Coneixeràs l'autèntica tendresa       encara que no digui cap paraula.                              Anna Akhmàtova Com la mata de...

                ... and thou no breath at all?                         Thou'lt come no more,       Never, never, never, never, never!   ...

(en suport a les dones maltractades i en record de les assassinades pels seus homes)                       Carme, del llatí carmina , poema,...

—Mare, digues, per què els núvols que abans vestien de blanc de sobte ara s'engalanen i es vesteixen de morat? Per què els ocells ja no ...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

no fa soroll, té els pètals replegats, dorm el nenúfar. L'aigua i el sol : 33 haiku, +8 anys . 2023 Text dels poemes infantils: Maite Mu...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

El poema poetitza condensant, protegeix el nucli de sentits perversos. La closca, quan el nucli la travessa, mostra al món un dens interior....

Com un toro arremet Però sacseja la crin Com una cavalcada El seu propi cavall Com un cavaller Força i fustiga Però és dona Gitada a l'a...

A dalt de tot hi ha el terrat que serveix per moltes coses... Al terrat de casa              s'hi va a jugar,               ...

Aquesta és una altra manera d'omplir Entre la mà i l'espera Entre el fang i el núvol Entre callar i mentir Els traços es...

El sol a la fi troba la casa i escalfa la noia lliurada al son del balancí. Ruixa de llum la llar, aquella tarda: li repara el cos de la neu...

De cada cent éssers humans, dels que ho saben tot millor, n'hi ha cinquanta-dos; d'insegurs de cada pas, quasi tota la resta; dels d...

Crisantema: Fúlgid rastre de llum en l'hora grisa del vespre. La ciutat perfumàveu amb un enyor dels boscos. RL 10 - 1952, p. 150 Rosa L...

Musa, no ser boxador és com no ser res. Ens has furtat la multitud eixordadora. Dotze persones omplen la sala i ja és hora que comencem. N...

A alguns la solitud no els fa mal, i em sento plena de rancúnia perquè no són com jo; perquè una no pot fer res més que avançar, perquè una ...

La meva carn es desfeia al mugró, lloba, Em baixava pel coll de l'úter amb neguit. la tendresa, al bressol, cada nit plorava, amb els br...

No reneguis tant. Deixa`t de queixes. Crea. Crea. Crea. Insisteix. Reinsisteix. Rendir-se no és una opció. Existir i escriure són el mateix:...

Tardor, tot ho canvies de color. Tardor, voldria ser com tu, un bon pintor. De: 36 poesies per aprendre i recitar 2n cicle educació infantil...

Rere les prestatgeries de la biblioteca de l'institut vas començar a escoltar  la poesia que et parlava. No entenies el món, ni t'en...

Pronom que termejaves amb el llit i la taula i unes claus, i llençols, i paraules com casa. I formaves un món amb tovalles i tasses, i dies,...

Reivindico el dret al silenci per escoltar les més senzilles veus d'aquest planeta en el que visc immersa. Com, si no, podria el vent pa...