a l'alba   ocupar el seient del pilot agafar el volant amb les dues mans i venir cap a tu   i de seguida adonar-me que no faig ...

Recordo quan em volia arrencar els ulls i la pell i els cabells. Quan em volia esborrar el rostre. Quan els matins eren cops de puny a l...

Terra xopa mirall del cel que a voltes banya de llum l'aigua i encén el fang latent entre les mans captiu al zel vel·leïtós dels...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...

Passat i futur, refugis d'un present insatisfet. De: Mots per fer via Clara Fiol Dols. Miloques i rabasses . 2018 Pròleg de Sebastià Por...

Entre música insaciable, colrada de verdet, amb el mapa entravessat a l'òrbita rasa, vas. Gemma Arimany. Glatir . 2023 Pròleg de Rosa Fo...

   A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

Tocava mare i ja no hi era el món darrere, amb dents, amb ungles brutes, amb colps o mans que duien la ferida. Els germans d'infantesa i...

La terra, el nucli, el mar, l'esfinx de Keops voltada de sorra, molla, mamella, medul·la, dona, femella, mare, frèvola i espantada, temu...

Plou defora dels clapers on s'oculta la paüra i sents com l'aigua es detura pels ampits i cau, res més. Dura la son dels carrers si ...

Lleugera arribada del matí: fressa de fusta sobre l'aigua:               lleuger degoteig del temps. De: 2. Jocs d'aigua Jeux d'...

Que no es corrompi del tot la mar, i la natura. I no s'esfondrin cases de ningú. Que a les converses, hi bategui l'amistat. I es man...

Al lloc on tenim raó no creixeran mai flors en primavera. El lloc on tenim raó és compacte i dur com un pati. Però els dubtes i els amors fa...

M'han començat a dir Senyora vostè perdoni a l'oficina de correus. I jo no sé com, ulls d'òliba, se m'ha es...

Compra cebes, recull els ossos dels somnis que van morir-se fa deu anys. Fes neteja. Plega roba i apariona els mitjons i la singlada dels te...

               Sigues fidel a les petites coses.                        JOAN VINYOLI Si fos fidel a les petites coses, segur que ara mateix ...

Sento el ritme, la cadència d'un silenci que em convida al pas de dansa cada dia. Sona lluny, però el recordo. Reconec, entre murades de...

Faré l'avís. I la sorpresa quedarà com el més gran presagi de viure. Llavors, encegaré els dies a les cadires més fortes i als papers mé...

           Potser la bondat sia la forma més exquisida                                                   de la intel·ligència.              ...

Sons inconnexos, provinents d'ombres d'éssers. Com evadir-se'n? De: Haikus de convalescència , XXXI Feliu Formosa. El temps sofe...

Enfilada a dalt de tot. Al cim dels manyocs de diari que has anat arroplegant i que fan, ara, la teva vida fins aquí. Al cim de tot, amb les...

Tot acariciant el flanc d'una desesperança animal, navego cap al mercat, amb un coltell ben lligat a la cuixa. Em podrien fer ...

Caure, sense piquet, al llac congelat mentre sona el vent metall i la percussió de Finlàndia . Anar palpant el sostre de gel per trobar l...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

                                        A la Júlia              Vingué el gran crit, i ja la vall                              asso...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Llarg aprenentatge, el del cinisme. Qualsevol fe et pagarà amb fred, i l'hivern és llarg, dura massa. Viuràs tot el que cal per veure co...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

quan un mortal (fins i tot el més extravagant) puga justificar els camins de l'home a Déu pensaré que és estrany que els mortals normals...