Mentre encara no se sàpiga res segur perquè falten senyals que hi arribin, mentre la Terra segueixi encara diferent, com fins ara, dels plan...

Voraç devoro paraules amb tenses mans i ulls esbatanats Amb set de miracles I de sobte el llapis als dits la llengua esmolada Obscenament se...

Hui tornen ells, els nostres morts. Fan senyals amb les mans, passen d'un Grau a l'altre; fan més dura la falta, molt més fonda, més...

Camino pels carrers, travesso ciutats trinxades, llegeixo noms de pobles que conec, m'assec sobre voreres enrunades, m'endinso fàcil...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Cada endemà és un equilibri entre l'atzar i la imaginació. Poema: el so que fan els futuribles en topar amb l'imprevist. Laura Lópe...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

desitja amor pur i pau suau als que no t'han tractat bé i passa pàgina ㅡ us alliberarà a tots Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018...

Com el pastor mitrat que fa visita als seus fidels i té per cada u mots de consol, farina pel dejú o pel sedent un trago de vi bru, va pels ...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

                             Vam néixer a temps.                                    BOB DYLAN Te m'estimo travessant-me quan t'esque...

Mesurar l'horitzó                             amb mirada serena damunt la molsa dorment contemplar la inanitat de l'espai on habitav...

  Xiprers d'Empúries. Altes i obscures flames      de la memòria. Vinyet Panyella. Haikús i geografies . 2020 Amb imatges de Lluc Alzine...

  S'estimava més guaitar, tot ençà,       les menudes coses coneixents.                      VÍCTOR CATALÀ cullen mores. els dits tacats...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

Fer camí per la natura poètica . Un moment dolorós consciència de l'emoció errades en la  percepció? instants...  transformadors. respir...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

Hem anat a collir mores aquesta tarda. Calentes encara les volíem totes: rogenques, verdoses, morades... madures o aspres. A cada gest i a c...

                    [homenatge a                   Joan Guinjoan] Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et ...

Ens vam conèixer            dessota un xàfec de cants d'ocells.            En aquest món esclau del temps,            l'amor ha esta...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

Ignorar les mancances va ser creure                      en la llei pel sol fet de ser escrita. De I. Còrtex Laura Torres Bauzà. Els t...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

O tu, cor meu, que bellament jugares en les cruïlles d'un vergê exquisit, oint el doll de les fontanes clares, oint dringar l'estel ...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

Quan l'ànima que brega trontolla defallida i l'esperança incerta per trist camí se'n va, l'estrella que assenyala els camins...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

Al trenc de l'alba i quan el sol es pon en nues platges o darrere els alts cims cantaré l'esperança. Mercè Macip i Gich. Petits poem...