Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Poc o molt totes les paraules porten i acomiaden gent absolen o condemnen poc o molt totes ens condueixen amb un certa lluentor prop del seu...

I nosaltres, grans poetes, assumits en la líquida estirp d'aquest inconscient Naviglio que nodreix herois de quatre rals amb fornits fal...

En la quietud uterina, amagades de mi, amagades dels miralls, les arrels fetals de canell i cor s'entortolliguen dins meu....

La llum de la lluna al llit no em deixa dormir; ara visc sola, m'adono de les veus dins la nit, un nen que plora en un malson, els crits...

La més indefectible capdavantera, companya i seguidora del despertar d'un gran poble que treballa per un canvi benèfic en el pensament i...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

L'ungla surt de la carn. La galta es desenganxa de la cara. No hi haurà descans per als que prohibeixin l'alliberació de les membran...

Només soc un vell que arrossega els peus i fa de ventríloc per un déu que no ha parlat amb mi ni una sola vegada. El que té ulls de cabra i ...

Tant és el material amb què es faci: una gàbia està feta de pors. I quan s'hi tanca un ocell,               ja pot ser de ferro,        ...

                                       Deixeu-me sol, que só molts i fressejo                                       aigua i fullam pels clo...

També al meu poble em cal demanar estada, ocell de passa.           ✳ Talment immòbil, el pagès que amb un tràmec cava la feixa. Mukai Kyora...

Riu amunt, perseguint les fondalades, avancen els llaguts que s'endurà a qualsevol altra realitat la densa consciència de l'aigua. E...

    Travesso el pont i els tornassols esclaten     a les façanes.     Al pont de pedra els tornassols remunten     fora muralla.     Ciu...

                                  A la bona gent de pau A l'escola, el colom porta una oliva al gat, l'aranya fa un abric a la moste...

No duré aquesta tarda les sabates de princesa endossades fins a l'esquena per quan vinguis a buscar-me, els ulls de poll cantant misèrie...

...Però la durada no està relacionada amb l'amor sexual. Pot, de la mateixa manera, abraçar-te en l'amor que professes contínuament ...

No m'agradava gens, des de temps enrere, El que em tinguessin llàstima, Mes amb una gota de compatiment Teu, vaig com amb el sol dins el...

Un poble és la gent que matina i treballa, que et saluda al portal quan camí de l'escola hi dus la canalla. És aquella veïna que...

Al vespre li pregunte a ma mare, en secret després de  les campanades, com he d'interpretar els dies i preparar la nit. En el fons deman...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

Però tu ja ho saps que formem part de la mateixa muda -la pellofa del món-; que amb prou feines veurem el lluc de llum arrelar-se'ns als...

Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

 La llibertat és el dret a dir als altres allò                               que no volen escoltar.                                        G...

En aquest crater        de plata pura fet per a la casa        dels Heràclides, on regna l'elegància         suprema —heus ací flors del...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

   Ahir somreies lluna encesa d'estiu   com una síndria.    La nuvolada lluna roja d'estiu claror esberlada.     Tocatardana lluna p...

com quan en una nit de juliol emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament signant el miracle del bulb que floreix a la p...

El residu de l'instant sedimenta l'enyor en capes suportables. Parlo del nanosegon en què la necessitat t'apunta amb la mirada i...