V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...

El martinet blanc aprèn a volar enmig de meandres iridescents, i és tou, aquell llot on el cabirol erra amb saltirons, com si es defensés de...

Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...

I dic jo que si els que han fet el món s'haguessin donat per donar vida no la traurien tan fàcilment. Maria Rodó-Zárate. 41 setmane...

a Ramala els vells juguen a escacs en el cel estrellat la darrera jugada ignora la llum o la foscor l'ocell engabiat en un rellotge salt...

en la part més desesperada de desembre vam clavar una tija d'ametller a la terra i, contra tot pronòstic, va agafar. no li va importar s...

                                           A Pablo Neruda M'agrada quan rius perquè estàs com present, i el teu riure és meu sense haver...

La pedra. La pedra dins l'aire, que jo vaig seguir. El teu ull, tan cec com la pedra. Vàrem ser mans, vàrem pouar les tenebre...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Carlota llesca el pa i el reparteix. A cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l'atenció i la mirada. Els grills de mandari...

Somnie que un teuladí es precipita per un pou, fet  un manyoc de plomes,  tan menut que em cabria a dintre del puny tancat. La gola del pou ...

Respiro com la pluja lliure al cel, estesa en el costum que em roman a la llar protegit dels vents de desmemòria i missatges d'estranya ...

Esplet de llum, cos inabastable: mirada. Per la mar que es desborda salla el vaixell a plenes veles. Ramon Guillem. Celebració de la ...

I nfants, pura delícia dels sentits en repòs, clara i dolça manyaga del goig d'amor desclòs. Papallons incansables sota el llum de l...

Que algú em perdoni he trobat                suaument    a casa els avis un llibre encès per una estrofa meva de temps vestida M'ha dit ...

Què dius, infant amb el teu gest lliure i la joia al rostre...? Dignifiques el món només en néixer. M'arriba de tu la força primigènia d...

H i ha una part de mi que no és meua com hi ha un vers trencat que no em pertany, un ritme que no s'acobla, una síl·laba que sempre és m...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

A certa hora del dia que per als altres no existeix la llum és de cúrcuma. Carregar un poema de significat no és el mateix que carregar-lo d...

            A Mercè Mallarach en els seus 90 anys Per què has vingut a trucar la finestra, oh màquina dels meus somnis d'infant! Per què...

Quan una cançó surt d'un bec,      d'un musell              o d'una boca, ningú no sap què passarà amb les notes. Podrien...

Que l'estigma del vers siga sempre lliure. De: IV. Clam d'origen. Aina Garcia-Carbó. El vast domini . 2024 Imatge de la coberta: El...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

                La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

Coralls que dansen entre la profunda tela de la queixa, que no cicatritza perquè no té epiteli. I les paraules n'arruguen els laments, i...

El jo que no soc a mi s'adreça amb fragmentats bocins del que vaig ser. Les paraules no poden dibuixar tants anys efímers, s'enfront...

Les teves mans són tot el seu passat: trenta anys d'amor al fons dels teus palmells. L'has vetllada durant tota la nit i t'ajeus...

Sentir només, saber de cada cosa el nom senzill, el simple nom, carícia com de l'abril damunt les noves fulles, mentre la llum de pluja ...

Poc o molt totes les paraules porten i acomiaden gent absolen o condemnen poc o molt totes ens condueixen amb un certa lluentor prop del seu...