Bibliopoètiques
31 d’octubre 2024

A port

›
Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

Avet etern

›
L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

Si podia donar-te

›
Si podia donar-te et donaria quatre potes ben sòlides —quatre— per trepitjar la terra que trepitges: l'una de vent, l'altra ...

Mare, vull...

›
Mare, vull aigua, tinc molta set. No em dones pluja que em mullaré. Mare, vull pa, tinc molta gana. No em poses oli que em fa u...

Vilamacolum

›
  A Maria Àngels Anglada És a Vilamacolum on s'alça l'esglesiola que desfà garbes de llum i entremig dels camps s'isola. Pedra e...

Un carrer sense fi

›
              Un carrer sense fi, amb quin pas l'emprendria? Em doldria no aturar-me en cap portal, ni veure mai quin destí m'espera...
30 d’octubre 2024

Estimar la terra

›
Estimar la terra i amb ella tot allò que l'anomena. Defensar-la i, si cal, lluitar-la amb la força dels que ja no hi són i l'esperan...

Digues

›
DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...
28 d’octubre 2024

Llanço

›
LLANÇO una pedreta a l'aigua, i l'aigua aprèn la paraula naufragi . Passo la mà sobre el paper, i el paper aprèn la paraula carícia ...

Xilòfon

›
Ser atacat de sorpresa per brises, colors i aromes. Quan l'aire està ple de so, respirem música (si algú esternuda, potser ...
26 d’octubre 2024

El rellotge

›
A la taula hi érem tots, però la casa estava buida, només s'escoltava el ning-ning de les culleres picant els plats quan es sumi...

La Terra

›
I si ens hi abandonàvem El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No h...
24 d’octubre 2024

Gràcies...!

›
Als meus noranta anys, he anat un dia a l'Escola dels Padres a uns petits infants de tres o quatre anys... - que més no en tenien - a e...

És bogeria de tothom

›
És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...
20 d’octubre 2024

Al jardí plou

›
Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

La saviesa de la pedra

›
La saviesa de la pedra, de conèixer la finitat en el seu son il·limitat. Bejan Matur. Al seu desert . 2012 Versió d'Albert Roig. Text ...
15 d’octubre 2024

La Marina juga al sol

›
La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol; s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit,...

Continuïtat estepària

›
Soc un assoliment. Travessar el riu pel lloc exacte on no hi ha el pont. Les muntanyes no fan un horitzó sinó promeses joves i inexpertes, m...
11 d’octubre 2024

Lectura

›
Planto un grapat de lletres com si fossin llavors. I quan en surti un llibre el llegirem tots dos. Salvador Comelles Es troba en el llibre: ...

Agullana

›
           A Maria Perxés Agullana la blanca, Agullana la forta, dels llaurats i les vinyes, dels olivets i l'horta; de les pairals venç...
10 d’octubre 2024

Savina olorosa

›
                 Soporta la ira del cierzo                  igual que un barco a la mar.                  J. A. Labordeta, La savina Amb el ...
09 d’octubre 2024

Per què?

›
La vinya donava maragdes a la pal·lidesa del mar. ¿Per què es desclou la llum de l'alba si tu no li'n feies senyal? El món naufraga ...
07 d’octubre 2024

Tornaveu

›
Dins el temps l'oblit còncau i les coves buides de memòria. El pes dels anys en trànsit: al recinte retopen timbals. Aina Torres Rexach....
03 d’octubre 2024

The silent archer

›
Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

He trencat amb el passat

›
He trencat amb el passat, he desat llibres i pensaments. Ja no existeixen i han estat matèria: la percepció de l'ego. A les lleixes hi r...

Cançó de les mans

›
Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...
30 de setembre 2024

Cançó

›
V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...

Nacre

›
El martinet blanc aprèn a volar enmig de meandres iridescents, i és tou, aquell llot on el cabirol erra amb saltirons, com si es defensés de...

Moc els sentits

›
Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

Inici

›
Ben sovint les paraules passen de llarg, subtils; sense deixar a penes res del seu sentit inabastable i nu. La veritat que amaguen esdevé di...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

quant a:

La meva foto
Teresa Grau Ros
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.