T'estàs fent mentre et vas fent la casa com si les dues fóssiu igual de valuoses, el teu resguard i tu, a dins d'altres resguards: l...

Posa les paraules en la fornal de la vida, escalfa-les amb la calor del carbó de la passió, posa-les en l'enclusa del teu temps, aplana-...

mira't el cos xiuxiueja no hi ha cap casa com tu ー gràcies De:  florir Rupi Kaur. El sol i les seves flors . 2018 Il·lustracions de ...

Trenta-sis em fa pensar en combat. Avui que no em sé dir, vinc a la plaça. Trontollo i soc sense sintaxi. Veig arbres amb fulles Marça...

                    A Virginia Woolf Cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes. Més enllà del sol viurà...

Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Quan tu deies «amor» un ocell s'encenia a cada branca. Prenia foc l'hora exacta, la que calla, la que el pecat el viu però no l'...

Que m'ompli de llengües el teu mot, que un cant teu canta més que dir que més. Quin cos teu més teu-meu que és el cos meu. Un forat per ...

Quan per la tardor, se'n va l'oreneta no li dic: Adeu! Li dic: A reveure! Ferran Agulló De: 34 poesies per aprendre i recita...

Muntanya avall grocs i vermells encenen roures i alzines i els xops s'acomiaden de les darreres fulles. Mercè Macip i Gich...

I el mar, emmirallar-se en la blancor de l'aire. I abolir la frontera ᅳque era això, l'horitzó. I respirar les boires en l...

Algun vespre, tardíssim, penso què pensaran els fills dels nostres fills allà a sota del mar sobre el canvi climàtic. Roc Casagran. L...

Perquè crec en les paraules, viatjo cada nit al món del silenci. Rosa Maria Arrazola. Rai . 2014 Pròleg de Maria Antònia Massanet. Premi Ciu...

Es desfulla la roba en batalla ferotge dels sentits. A fora viu la nit i s'endanya la calma esquiva i freda. Puc sentir com voreges amb ...

Heu-me aquí, asseguda sota un arbre, a la vora d'un riu, en un matí assolellat. És un fet ben sotil i no passarà pas a la història. No é...

Hi ha mots que saben d'esgrima, i mirades, de deveses blanques. Cal bussejar les ànimes per aprendre a saber qui som. Sota la p...

Quan a l'albada la llum obrirà els finestrals on dorm la teva ment, sabràs que res del que veuràs no es deixarà a l'atzar. Des dels ...

Llampaies, llogarret amb camps, veïnats i riera, masos a l'entorn de l'era, hort menut, carreró estret. Finestra, ràfec, llindar, pi...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

Enigmàticament ens ho diu la lluna: les manques del massa amor soles s'atenuen. Només el desamor desmembra els espills mancats de mirade...

Sobre la meva mare no sabria dir res - com quan em repetia, et sabrà greu quan jo ja no hi sigui, i jo no creia ni en "ja" ni tamp...

Ets l'aigua que el sol evapora, vapor dins dels núvols corrent amb el vent. Ets la pluja de veu melodiosa, regalims d'aigua als vidr...

I després dels esclafits de l'estiu, com si s'hagués de deixar anar del calze  una rosa es vincla sobre un fons negre  una...

M'agradaria ser com tu, que ens estimes sense condicions, que aculls dolor i alegria en els teus braços, i que vius els nostres projecte...

la insubmissió: amb el coll indicar un no ampli i ferm després cercar entre els mots una escletxa rosa que roda amb furor en cada pètal ulls...

La saba de color rovellat cobreix els fils del meu vestit: així que porto el color d'una fulla de tardor. Hi ha molts milers de fils en ...

Si ens diguessin segur         que serem oblidades i haguéssim de triar         un epígraf mediocre que ens resumís a mitges         que no ...

Veient tot de sobte algunes congestes al lluny arrapades al bac d'una carena i brillant amb una claror que sembla venir de dins, uns qua...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

gairebé havia oblidat que de petites ho feien sovint havent dinat a les celebracions i després amb les amigues gairebé havia oblidat que de ...