Buf de sempre del mar,
vent del mar en la nit:
no vens a ningú;
si algú vetlla,
ha de veure com
et supera:
buf de sempre del mar,
que bufa
només com per a la conca original,
pur espai
irrompent-hi de lluny.
Oh com et sent una
vivaç figuera
allà dalt, en el clar de lluna!
Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke. 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada