04 de juny 2009
Tot el que visc
Tot el que visc s'assembla a aquell poema
que em creix de sobte a dins i s'apodera
de mi i em magnifica.
No soc jo
qui creix, sinó el desig de sobreviure;
i un cop ja buit de mots resto expectant
i se m'adorm el temps a la mirada.
Miquel Martí i Pol,
Els bells camins.
2004
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada