del casal solitari?
El safareig dormia
sota el tell centenari.
Camins silenciosos
pel jardí, abandonats.
Dins l'entrada, polsosos
i en filera, els retrats.
¿Te'n recordes, Maria,
cap al tard, l'horitzó,
quan pel pla s'estenia
el toc d'oració?
Del jardí a la vorera
suaument lliscava el riu.
El camp d'or sembrat era
de blaves flors d'estiu.
I el bosquet, on un dia
passejàrem plegats...
¿Te'n recordes, Maria,
d'aquells dies passats?
Devers 1840
Devers 1840
Alexei Konstantínovitx Tolstoi (1817-1875)
En el llibre:
Antologia de poesia russa : homenatge a Guillem Nadal, traductor i poeta. 2006. P. 158-161
Edició a cura de Gerard Adrover.
Nota sobre el traductor per Gonçal López Nadal.
Text bilingüe en rus i català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada