un dia de sol
caminant amb el cap descobert per un parc
era l'època en què jo tenia els cabells vermells
de lluny, no m'havia reconegut
jo estava dreta a la vora de l'aigua
mirant jugar les ombres
li vaig somriure
es va acostar sense dir res
després vam parlar
i vam riure
hi havia moltes papallones grogues
el vent era agradable
feia sol i calor
where were you then?
can talmac yinco hobike ugh om ulak lock
soc una dona que imagina
estem a fosques
soc una filla del foc
declaro que ja és hora
escric un llibre-màquina
per obrir la nostra realitat
De: Jeunes femmes rouges toujours plus belles. 1984
Yolande Villemaire.
Es troba també en el llibre:
Poetes quebequesos: antologia de Louise Blouin i Bernard Pozier. 2001
Versions d'Anna Montero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada