24 de gener 2010
El poema clava
fíbules a la polpa.
Compartimenta la boira.
Entreobre una mica
els serrells del teló.
Veu caure tot allò
que no té forma.
Es queda amb tot allò
que s'ha arborat.
Diu no sé què
del silenci.
Feliu Formosa
(
Al llarg de tota una impaciència
, 1994)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada