 |
| La nina, nina, nineta, té tan blanca la color que quan dorm a dins del bres els llençols són de carbó. A la no, no, no, bon dormissó! La nina, nina, nineta, feta sucre, mel de cel, la prengueren els seus pares de la cua d'un estel. La nina, nina, nineta, feta mel, melicotó, la robaren els seus pares de la neu de l'ametló. A la no, no, no, estrelleta i flor! La nina, nina, nineta, els seus pares l'han trobat feta farineta dolça dins una espiga de blat. La nina, nina, nineta, tota ploma, plomissó, la trobaren els seus pares a la Cala de l'Amor Cèlia Viñas, dins, Antoni Artigues. Poesia. 2000, vol. 1 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada