29 d’abril 2011

D'aquest instant,

D'aquest instant,
en quedaran només
uns pocs rastres llunyans,
somnis, records
que el pas del temps
tornarà incomprensibles.

Però m'entesto encara

a salvar-ne tendreses,
ressons dels teus ulls càlids,
per reviure algun dia
l'engruna que ara en deso
en els mots, en els llavis.


Carles Duarte. Llavis de terra, 1993


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada