Sota el Pi de les Tres Branques, a on l'ombra no existeix, perquè és mort en sa presència i la flor ja no hi floreix... Reviu l'arrel enfortida per mostrar-se a ell mateix, té vida a dins, i té força, té esperança, té poder. Té l'anhel de tot un poble, de ser ell sol, tal i com és. De la fi, ser Pàtria lliure, d'idioma, un només, de la fe de poder viure, tal com el català mereix.
Nati Vila. Del cor a la poesia, 2003
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada