Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, pàtria blava, l'herència d'un vell somni, un territori de records, arrels com dies i una llengua ulls endins, mar endins d'Alacant a Cotlliure de l'Alguer a Ciutadella. Singla la nau per un camí de llum. Esguardem l'horitzó Quatre veles hi onegen. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava..., 1997 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada