Si jo esdevenia, per joc, una flor de champa, i floria en una branca alta d'aquest arbre, i em batzegava, rient, en l'aire, i dansava sobre les fulles nou nades, em coneixeries tu, mare? Em cridaries: On ets, fill meu?, i jo riuria baixet, i romandria quiet, quiet. Quan treballaries, desclouria tímidament els meus pètals i et contemplaria. (Fragment) Obra selecta de Tagore, 1975 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada