 |
Tinc la balança, el plat de l'esperit i el plat de l'ànim còncaus, l'un de plata, d'or l'altre, i en la pensa ingrata escata d'un dubte embruta cor, record, amic. Deu-me guiatge, consellers sabuts i plàcids rostres de llums conductores per selva amena en dretureres vores: part sou i part no em sou desconeguts. L'estona és ampla: us deixaré parlar a l'ample de l'estona que obre pia la tòrtora i marit quan baixarà la lluna a fer de bondadosa espia que em vetlla i no aconsella no estimar qui un dolç moment t'atura en plena via. Pau Bielsa Mialet. Als foradats catúfols ; Elegies al pare d'occident, 2000 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada