que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.
Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.
No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,
i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...
Antoni Bal·lero de Càndia
Es troba en el llibre:
La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013). 2013
Edició de Joan-Elies Adell.
Edició de Joan-Elies Adell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada