 |
| S'asseuen a parlar, per trobar-se en els mots, els vells ponts transparents, perquè dansin les veus dins la casa de l'aire La cadència remota dels sons es compassa. El dia reescriu el cercle del temps. Flueix el món. Escolto, amatent, com respira. En retrobo el tacte i l'alè al fons d'uns ulls i en el teixit de les paraules. Carles Duarte. S'acosta el mar : poesia 1984-2009, 2010 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada