![]() |
Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llum. T'aferres a la pell, a l'escorça de l'arbre, de la terra, al frec silent d'un núvol o d'uns llavis. Ressegueixes el tacte dels colors, teixeixes mons insòlits, hi esculpeixes uns ulls que has enyorat, construeixes imatges que perduren, desarreles el temps. I creix del teu pinzell com si et vessessis un glop de mar, de vent o de saliva, un somni que uns altres ulls habiten. Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada