 |
| Presonera d'uns instants ara faig la meva via entre records i perfums d'uns estels de plata fina, d'una cançó del torrent, d'un ametller que floria... Presonera d'uns instants, l'enyorança n'és tan viva, dolç amor que no va ser sinó el somni que es fonia!... Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada