A la Núria, amb qui
comparteixo el plaer d'estimar.
A les ales del capvespre
l'amor és un orfebre de llum.
El goig es fon amb l'ésser.
De tots els plaers, només l'esclat
dels sentiments damunt la pell
ens domina amb la força
de l'esglai immutable: nat
com el foc, el desig s'afua
cor endins; i la natura encesa
del seu joc ens allibera
l'esperit.
A fora, la nit
obre, clara i serena,
una via d'accés als astres.
I la lluna mai s'acaba.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada