![]() |
Dormia freda la nit de tenebra embolcallada. Cap somni li feia llum, cap respir l'acompanyava... Poc a poc es despertà la veu d'una font de plata i cridava dolçament la claror de l'estelada; la sentia el rossinyol, ai amor!, canta que canta; la sentia el lligabosc, el seu perfum li donava; la bevien els estels i s'abrusaven en flames. També vaig sentir-la jo i dintre el cor se'm clavava; tots els somnis em prengué, rosava totes les albes, i va deixar-me llanguint por la seva veu llunyana... Dormia tèbia la nit i les roses esclataven. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada