![]() |
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.
El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.
Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada