20 de juny 2016
Notes d'un home sorprés
*
A migdia quan res no mor
més d'una fulla
se superposa a la seua ombra
Jo estic extraviat en aquest llarg paisatge
nascut de la llum dels meus ulls.
(Fragment)
Jean Tardieu.
Una veu sense ningú.
1989
Traducció d'Eduard J. Verger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada