El mestre del silenci

El mestre del silenci
va dibuixar una arrel.
L'arrel es va estirar en arbre.
L'arbre va envair el cel
com una aquarel·la humida
i va canviar l'estació amb els seus colors.
El vent va escampar remor
de fruits transparents.
El mestre del silenci
s'ho va mirar i mirar, després,
amoïnat perquè li mancava talent,
va rebregar el full.



Kristin Dimitrova, dins,

Reduccions: revista de poesia, núm. 100, p. 99

Tr.: Eva Sableva