Quan de bon dematí

quan

        de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia és fosc
jo li escolto el trepig

temerós

             des del llit
i el crec un lladregot

─car baixa tanmateix
com després d'un malfet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes

                per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta

─si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat

─un bon farcell
                         i nova─

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:

─pare, us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
                     i quin home:

encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes

Relat noticier i casolà, on el poeta fon la realitat
d'un veí matiner, que es deixa l'esmorzar, amb
el personatge fantasiós d'un lladre de roba estesa al terrat. 

Joan Salvat-Papasseit. La Gesta dels estels ; el Poema de la rosa als llavis. 1997

Edició: Lluís Busquets i Grabulosa