Tot el dia capgirat.
Ai, ai, ai, quin mal de cap.
Sempre tinc la sang al cap...
Amb raó soc rat penat!
Vaig per l'horta esperitat
a l'aguait d'algun mosquit
rondinaire i despistat
perquè em faça bon profit.
Soc parent del Vampiret,
i també del comte Dràcula.
Per això tinc bons ullals
i unes ales sense màcula.
Però soc més dissortat
perquè no veig sol ni lluna.
Soc un pobre cegallós:
no m'hi veig ni amb una lupa!
Sort que tinc bones orelles
que m'ajuden a sentir
els perills i els sentinelles
que em voldrien atrapar.
Però no tot és roí:
el València club de futbol
em té sempre al seu escut.
Si és que soc un xic sabut!
Andreu Galan. Qui no sap riure no sap viure. 2014
Il·lustracions: Luis Demano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada