Que bo
que els núvols viatgin com ho fan,
com els vestits llargs dels àngels
de la nostra imaginació,
que els núvols viatgin com ho fan,
com els vestits llargs dels àngels
de la nostra imaginació,
o que s'amunteguin per esqueixar-se després
en ofrenes cícliques,
i que bo
que els arbres ombregin els ocells pacients
en ofrenes cícliques,
i que bo
que els arbres ombregin els ocells pacients
sota les fulles espesses,
i que bo que al camp,
al matí
l'ocell roig es torni a divertir, la gola plena de cant,
i que bo que al camp,
al matí
l'ocell roig es torni a divertir, la gola plena de cant,
i que bo
que els foscos estanys, de nou frescos,
mostrin les copes blanques dels lliris
com si cadascun fos un ull que mira cap amunt,
que els foscos estanys, de nou frescos,
mostrin les copes blanques dels lliris
com si cadascun fos un ull que mira cap amunt,
i que bo que el petit xarxet alablau
hi vingui nedant, content com sempre,
hi vingui nedant, content com sempre,
etcètera, etcètera.
Traducció i pròleg de Corina Oproae.
Text original en anglès i traducció en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada