Com una sageta platejada que apunta al cel, com el xiprer altiu com el llamp i la fe; concretant a cops de vent la seva força, acaronant la ...

Tot fou, al cor de la planúria, el somni d'una nit d'estiu. La dona, l'àlber, la cantúria de l'ocellada que hi fa niu... Nom...

Als arbres del sud hi ha una fruita estranya, sang a les fulles i sang a les arrels, cossos negres es gronxen a la brisa del sud, una fruita...

La llum, només un vel i una boira de grocs, s'allisa els plecs del vestit pàl·lid. Capvespre al caminet del riu. Un fresseig fa arb...

Primer va ser el verb. I encara abans, els primers brins de llum, i néixer sense sons que ens redimissin de la nit ignorada, atreure la...

Tremolor              vegetal d'uns sentinelles de mans platejades. Lola Casas. Blanc .  2008 Il·lustracions: Pere Borrell

Porta'm el cel ardent d'un dia clar amb el vent que es passeja enmig dels àlbers i desnua les branques despullades per fer-les e...

El Riu brillant, la Prada repintada contemplen, àlber, ton fullam joliu. -És verd -ha dit la teva mare Prada. -Oh, no, d'argent -ha d...

Per exemple tu i jo, passejant en silenci el passat mentre encara som a temps de mirar-nos i veure les branques dels àlbers com ens pa...

Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s...

2 Amants adormits al flanc de l'aurora la nit ja s'arbora d'àlbers estremits i perquè la llum que el sospir li qualla en ...

Arrela al llibre fúlgid on és la llum més llum. Veda l'espai un àlber i el clos de la vedruna. Vespreja i és pel vesc que has atur...

Beso el verd enganxós de les fulles, la promesa de l'herba que creix, porto als llavis la terra perjura, mare d'àlbers, violes,...

Vosaltres, espigats àlbers - homes d'aquesta terra! Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins a la mort! T'h...

Ja ho sé: els poetes-pares Fan bells poemes quan els neix un fill. També per a mi hauria estat una joia Quan vaig florir d'infants, ...