Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

21 de maig 2024

Lleugera arribada del matí

Lleugera arribada del matí:
fressa de fusta sobre l'aigua:
              lleuger degoteig del temps.




De: 2. Jocs d'aigua
Jeux d'eau, Maurice Ravel


Pol Vouillamoz. Proses del Caient. 2023

Premi de Poesia Ventura Ametller 2023

Coses senzilles

Que no es corrompi del tot la mar,
i la natura. I no s'esfondrin cases
de ningú.

Que a les converses, hi bategui
l'amistat. I es mantingui viva.

I més, molt més:
la quietud,
l'amor,
l'herba de dunes,
muntanyes, prats,
jardins,
camps abandonats
marges, basses, rius.

El fresseig de l'aigua,
la pau i la poesia.

Coses senzilles de cada dia.

 

Teresa Grau Ros

El lloc on tenim raó

Al lloc on tenim raó
no creixeran mai
flors en primavera.

El lloc on tenim raó
és compacte i dur
com un pati.

Però els dubtes i els amors
fan que s'esmicoli el món
i siguin possibles un cau
o un solc d'arada.
I un xiuxiueig se sentirà al lloc
on hi hagué una casa
ara enrunada.



Iehuda Amikhai. Poemes de cos i d'ànima. 2018

Traducció de Manuel Forcano

Text en català i hebreu

13 de maig 2024

Sonava millor Madame

M'han començat a dir Senyora
vostè perdoni a l'oficina de correus.
I jo no sé com, ulls d'òliba,
se m'ha escapat, Anam fent, en el moment
més tòrrid del drama.

Senyora... i al cap fideus blancs rient, fent acudits de nit
com flors de lligaboscs,
ulleres sense sol, pol·len i l'invisible
rastre als ulls
dels llagrimals eixuts.

I en canvi, enganxada als llums del far
menys mortuòria i definitiva, soc
abadessa a la circumstància
i a l'encanteri de les bones passades.

Senyora... com si se'm pogués comprar amb collars
de perles impertinents, carn vermella
totes les parts, fer ganxet, rostre prisat,
guants i pols enemistats
o fer panades.

Senyora...
m'han salvat el cognom per ara
i no me miren
com si fos buida o
esgarriada.


Aina Riera Serra. Dins el safareig. 2015


També es troba a:

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet

Pròleg de Meri Torras Francés

Post-it a la nevera

Compra cebes,
recull
els ossos
dels somnis que
van morir-se
fa deu anys.
Fes neteja.
Plega roba
i apariona
els mitjons i
la singlada
dels teus pares.
Espavila't.
Planxa i guarda
precs de plom.
Fes bugada.
Treu la pols
als enganys llantiats.
Fregaràs
soledat
no volguda.
Jo ara travesso la porta
que separa
l'úter del taüt

de la terra més ferma.


Gemma Casamajó. Terra campa. 2014


També es troba a:

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet

Pròleg de Meri Torras Francés

12 de maig 2024

Fidelitat

               Sigues fidel a les petites coses.
                       JOAN VINYOLI


Si fos fidel a les petites coses,
segur que ara mateix no fora aquí:
fent-te cas em deixaria de noses
i amb gran convicció diria que sí.

Però, digues, què és petit o no ho és?
Es tracta d'un veritable dilema:
ara mateix, jo, si triar pogués,
triaria sense dubtar el poema.

Perquè és reconcentrat i molt petit,
tan atapeït com una castanya;
torrat, embruta el capciró d'un dit
i fa bé i fa mal i mai no t'enganya.

És així que es fa gran a la vegada:
s'infla per escampar sentit i esclata;
no hi trobes aquell gust de menja fada
sinó que colpeja, revifa, mata.

Per'xò aquells que encara som fidels
als poemes que fan que el món grinyoli
et tenim al més alt dels nostres cels,
a tu, corsecat poeta Vinyoli.




Marcel Riera. Altres veus. 2017

Premi Pollença de Poesia 2016

Drecera

Sento el ritme,
la cadència d'un silenci
que em convida al pas de dansa cada dia.
Sona lluny, però el recordo.
Reconec, entre murades de brogits,
l'accés al lloc on fan ballades
les fal·leres més llampants,
les indolències,
el senderi, la rucada,
la follia...

Permeteu-me que m'allunyi
per poder endinsar-me on mor la llunyania.



Montse Gort. Anem camí de casa. 2021

11 de maig 2024

Faré l'avís

Faré l'avís.
I la sorpresa
quedarà com el més
gran presagi de viure.
Llavors, encegaré els dies
a les cadires més fortes
i als papers més amargs
que tenia.
Assumiré els cinc deslliuradors
minuts d'una tancada.
I arribarà el lladruc
de les vergonyes
com aturaran per sempre
més les mentides.
Podré dir sense cap mena de fúria: Soc.



De: Plouen pigues. 1978


Fina Cardona

També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

El temps pinta

           Potser la bondat sia la forma més exquisida
                                                  de la intel·ligència.

                                                     Willy ROBBINS


El quadre el pinta la calidesa de la intimitat
Els pilars de la tendror
La invenció d'una mirada
L'energia i l'esforç del sensible
L'aparició sobtada dels tremolors
Aquesta aridesa del buit
Quan s'evapora el trast del món




De: EL SENTITDOR. Llibre tercer

Biel Mesquida. Carpe Momentum. 2021

Sons inconnexos

Sons inconnexos,
provinents d'ombres d'éssers.
Com evadir-se'n?



De: Haikus de convalescència, XXXI



Feliu Formosa. El temps sofert. 2023

Il·lustració de la portada: Neus Martín Royo

Edició i epíleg a cura d'Esteve Miralles Torner

Enfilada

Enfilada a dalt de tot.
Al cim dels manyocs de diari
que has anat arroplegant
i que fan, ara,
la teva vida fins aquí.
Al cim de tot,
amb les mans negres,
el desequilibri del paper,
el cos ple de notícies i argumentaris.


Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

10 de maig 2024

Una mica d'humanitat

Tot acariciant el flanc d'una desesperança animal,
navego cap al mercat,
amb un coltell ben lligat a la cuixa.
Em podrien fer una foto, jo seria la fidelitat en persona,
la mare que toca els éssers amb les seves mans líquides.

Totes les meves imatges tenen la pell que es desenganxa.
El sol que crema és una bomba
lenta com una ratera:
perdem forces, perdem sang,
ens hi avesem.
Tot s'enlaira, tot cau com mosques seques
sobre la carn.
El meu coltell s'encén i jo m'assec
sota la tenda perquè em curin.
Hi ha te, i em toquen, a mi.

Ciutat bombardejada un segon abans de l'alba.



Élise Turcotte. El que ella veu. 2022

Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva
Fotografies: Paula de Palau

06 de maig 2024

Finlàndia

Caure,
sense piquet,
al llac congelat
mentre sona el vent metall
i la percussió de Finlàndia.
Anar palpant el sostre de gel
per trobar l'esquerda
però escollir el recorregut
contrari a la sortida.
Mort que em rifo entre
la congelació i l'ofegament.



Acompanyament: Jean Sibelius, Finlàndia.

Laia Carbonell. Finlàndia : poesia amb acompanyament. 2015

Premi Amadeu Oller 2015

Conté comentaris dels membres del jurat.

05 de maig 2024

Sol de març

Blocs grisencs d'un temps primer
per on la cabra pastura;
tanyades de romeguer...
—Fou talaiot o claper
l'enderroc que encara dura?—

Entre les pedres antigues,
hi creixen amb ufanor
les vaumes i les ortigues,
sempre juntes, sempre amigues...
—Oh, l'estranya germanor!—

L'aire hi roman aturat;
el temps fila, fila d'esma...
i en la muda soledat,
que besa el sol de Quaresma,
floreix un lliri morat.


Maria-Antònia Salvà. Poesies. 1990

Dibuixos: Pavla Řezníčková

30 d’abril 2024

La salutació

                                        A la Júlia

             Vingué el gran crit, i ja la vall
                             assolellada reprenia

                             Clementina Arderiu


Surts sense plorar,
respirant tranquil·la i serena.
Aterres sobre el meu pit
i et miro de pressa:
Un trague diminut.
Un lòbul triangular.
Un punt vermell al nas.
Cinc dits, cinc més,
I cinc aquí i allà també.

I tu,
amb una curiositat
sostinguda nou mesos exactes,
treus tota la força
que et dona ara la vida
per girar el cap,
cercar els meus ulls
i veure qui t'ha portat dins.

Niu passat.
Nou bressol.
Manta dolça.



Maria Rodó-Zárate. 41 setmanes. 2022

Il·lustracions de Cristina Zafra

un dia vas oblidar

                   tous les matins du monde sont sans retour
                                  pascal quignard


un dia vas oblidar per què
posaves flors davant d'una fot
i els teus ulls esdevingueren
miralls del capvespre.
potser un dia oblidaràs de qui
la mirada que et somriu
i potser tot tindrà ja
un so d'eternitat.
per tu tracte de ser claror,
música d'altres tardes
i ara que el temps amb tu se'n va
els dies són matins sense retorn.
a poc a poc s'esborra
la teranyina densa de la sang
i pense que fàcil la vida
per a qui li ha estat donada
la llum amb la paraula.


De: paraules que no llegiràs, a ma mare


Anna Montero. El pes de la llum. 2007

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006

29 d’abril 2024

Lliçó de coses

Llarg aprenentatge,
el del cinisme.

Qualsevol fe
et pagarà amb fred,
i l'hivern és llarg,
dura massa.

Viuràs tot el que cal
per veure
coincidir contraris.

I si ets poeta
t'embolicaràs
en petites coses,

cridaràs per minses
injustícies i et bandejaran
tots els partits polítics.

La censura seran els amics,
tu mateix,
impàvid de contemplar,
per primera vegada,
que la terra gira,
i que res
res no ho detura.



De: Vida privada. 1972


Marta Pessarrodona. Tot m'admira : poesia completa (1965-2021). 2021

Edició a cura d'Àlex Susanna

Ànima

Allà on desconeixem
no hi porta cap camí
on l'herba creix i abriga
la terra de les vores
dels dos costats de l'ànima.

Allà des d'on buquem,
un jo creua el migdia
encés entre les rutes
on l'ànima separa
la vida amb el seu foc.



Teresa Pascual. El temps en ordre : poesia reunida 1988-2019. 2020

Prefaci: Rosa Maria Belda
Postfaci: Antònia Cabanilles

27 d’abril 2024

Interior

Quan arribes a casa amb la cara cansada
i t'asseus a sopar perforant les notícies
preocupat a saber com serà la setmana
(no saps la primavera de quin jardí sorgí,
et tanquen els balcons amb portes d'alumini,
avui la propietat es clou i no hi ha plantes),
llavors se't queda als llavis un matís emmandrit
com els rosers albats de les places de Siena
i voldries parlar però el tràfec i el lloc
t'han deixat en silenci. Aleshores la taula
és qui ens parla a tots dos: la verdura i el pa
i l'olor de sardines en un món sense flors.
Es fa trista la pau com un peix sense escates
i, en sopar, es multiplica, amb miracles prestats,
la vianda cremada de la dolça desídia.



Susanna Rafart. Olis sobre paper. 1996


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

quan un mortal

quan un mortal (fins i tot el més extravagant)
puga justificar els camins de l'home a Déu
pensaré que és estrany que els mortals normals no
puguen justificar els camins de Déu a l'home



E. E. Cummings. 44 poemes. 1986


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Traducció d'Isabel Robles Gómez i Jaume Pérez Montaner

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

Sé que la mort

Sé que la mort afegirà
silencis als calaixos
on relliscava la joia
i tendresa a les cambres
on dormen els infants.
Aquesta distància on tremola
l'esdevenir s'esmunyirà
sota les mans voluptuoses
d'un instant esborrat.



De Laura.1992


Antoni Gómez i Giménez


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler

El poeta

                     A Marià Villangómez


—Poetes, reconec els vostres mots
—em digué. I era cert. —Tous pensaments
arrecerats hi dormen—concloïa.

Era humil i sencer: a l'illa, tots
els arcs proves en donen, permanents.
Jo era un bàrbar que feia massa via.

Però a l'esguard m'hi recalaven faules,
així mateix, i vaig parlar d'aquella
terra, tan viva, de la mar, tan blava.

I només li vag dir, però amb paraules
seves: —Amic, que planin damunt d'ella
l'amor i el pensament.

                                   L'aire cantava.


De: Viatge a Eivissa

Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962


Jaume Vidal Alcover. Poesia completa 1952-1991. 2023

Edició a cura de Joan Cavallé
Pròleg de Magí Sunyer
Epíleg d'Odile Arqué

26 d’abril 2024

Cançó de pluja

Si el sol puja escaletes
ens mullarem demà.
Tot just la pluja alerti
el gall del campanar
pel clar de les gateres
s'esquitllaran els gats
i sortirem nosaltres
per la porta més gran.
Gallarets de bugada
fugiran dels terrats.
Cargols i cargolines
ens acompanyaran.
Traurem les katiusques
i un paraigua espatllat
i capa amb caperutxa
malgirbada amb un sac
i les ganes de córrer
i un delit prou estrany.
A cada toll que hi hagi
espernegarem tant
que escatxigarem tots els
mussols del veïnat.

Espolsarem les plantes
dels horts i dels ravals
i els arbres de la plaça
i les flors del solà,
i pararem la galta
per rebre-hi el ruixat.
Entomarem la dutxa
de totes les canals
i ens inventarem barques
a tots els xorregalls.
Si estevenet venia
amb l'agulló torçat
sabrem un sortilegi
que ens el farà ballar.
Balla que ballaria
avui i l'endemà,
fins que amb barret d'arestes
el sol haurà tornat
i haurà desat la pluja
al prestatge de dalt.



Maria-Mercè Marçal. La màgia de les paraules. 2004

Il·lustracions: Mabel Piérola


El campanar de Lleida

A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s'enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l'aigua veïna
del riu li dona espill i l'horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-m'hi, doncs... L'escala cargolada
que als ulls dona mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d'àliga el cor, pren revolada,
que ja ets a mig camí de l'infinit!



De: Els llocs del poeta...

Magí Morera i Galícia


Pròleg i selecció de Joan Triadú

22 d’abril 2024

Retall

No vull minuts, ni mesos,
ni tan sols demano anys.
En tinc prou amb una eternitat
que em deixi empremta en el buit de la mà,
l'espai d'on me l'han retallada.

Els entredits, bengales al vent
perquè em pugueu trobar.



Cèlia Sànchez-Mústich. On no sabem. 2010

Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,
de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.

El pes

Aquest és un missatge d'afecte
per totes les paraules que han mort
en no ser part d'aquest poema. Pesa.
Refila l'au, mentre busca un trajecte.



Esteve Plantada. Troncal. 2020

Epíleg de Jordi Marrugat

La poesia

La poesia,
pregària de mare.
I el cant,
el plor del meu infant.

**

La música és l'aliment de la meva fortalesa.

**

La tragèdia
és no poder arribar
al pes de la llibertat.




Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020

Som naus

Som naus a coll del gregal,
gavelles de veus a lloms d'oliveres,
som cep, rem i murtra amb el regust
de la paraula escrita damunt la sorra.





SOLC : recull de poesia a càrrec de 7 Cors. 2011

Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez


Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i 

l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just

Aproximacions

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus
versos...
Evoques una manera de respirar sense fer fressa.
La veu s'escola pou avall amb un bleix de corriola
que sadolla el poal de la teva set.
Batecs al cor de la vall cobreixen el sotabosc
de l'ànima: el temps gira en la teva boca
i apropa el vaixell a la costa nua de la pròpia,
petita i inadvertida història.
Diuen que queien bombes quan vas néixer
a la llum d'un far que funcionava amb la bateria
d'un camió estacat al carrer. Et varen batejar:
fou així com et caigué el món xop a sobre
amb el silenci esbatanat de les sirenes


Clara Mir


SOLC : recull de poesia a càrrec de 7 Cors. 2011

Clara Mir
Elisa Riera
Esperança Castell
Leonci Canals
Margarida Medina
Marisa Olivera
Miquel Sánchez


Amb la col·laboració de Clàudia Jiménez (flauta travessera) i 

l'escola de música de l'Ateneu de Sant Just

19 d’abril 2024

El riu

El riu
fa i perfà
incansables imatges
       de fum blau-grisós,
       que s'enlaira

i confon
amb la llum del matí
         enllosada.



Teresa Roses. Escletxes. 1982

També és troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019