Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.
Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.
També es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Aquí davant hi ha un banc buit,
un fanal que em coneix i les ones,
petites, que trenquen contra el moll.
Darrere meu, tots els dies que fa
que respiram el salobre, dolç, salvatge,
del Port, que nedam amb cocodrils,
dofins i naus espacials, de s'Arsenal gran
a s'Arsenal petit, bots dins l'aigua
i la pell que s'arruga de tanta mar.
Ara podries dir-me que ho has vist,
que has après a fer servir el salabre,
que saps què són els estiregassons,
que aquest mar, el meu mar esmunyesdís,
és el més petit i bonic de la Terra.
A dalt, dormen els nins, cansats.
Aquí, m'esperes com si sempre
m'haguessis esperat perquè demà
tornarem a s'Arsenal, nedarem un poc
i marxarem amb ganes de tornar-hi.
De: 1
Andreu Gomila. Joia. 2023
Epíleg: "La poesia immediata" d'Andreu Gomila.
A Titon Bordas de Puig
El qui vulgui navegar,
a Llançà!
Viure a la serra o al pla,
a Llançà!
Vinya, fruiters i olivar,
a Llançà!
Grifeu, platja on reposar,
a Llançà!
Faner i Farella a la mà,
a Llançà!
Catalans al Castellà,
a Llançà!
De: Alt Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024. P. 71
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.
De: Resignificació, VI
Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74
Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.
37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.
Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.
Joan Todó
Es troba al llibret:
17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19
La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.
Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.
Conté fotografies.
No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
dels dits.
De: Des de la mar Mediterrània.
Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45
Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.
26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.
Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.
Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.
No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.
Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.
No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.
De: Marginalia
Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236
"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.
La sang degota encara de les velles murades.
Silenci en la penombra de la cambra reial.
L'arc a la mà, Ulisses, suós, dempeus esguarda
els pretendents, estesos, carnassa en el llosat.
Penèlope, dedins, espera, sempre espera,
li tremola el bell cos, no sollat en vint anys;
té la corona a punt per al lassat monarca,
les mans enamorades frisen per abraçar.
Però un neguit desvetlla la fantasma del dubte:
Ulisses no fa fila de mariner cansat;
de tant en tant li esclata a les nines l'espurna
del blanc de les gavines, i del buf del gregal.
I ella sap que, una albada, carregarà la vela
i es perdrà dins el pèlag, presoner del seu fat.
(17 de novembre de 2005)
Josep Vallverdú. De signe cranc. 2009. p. 105-108
També es troba en el llibre:
Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec. 2018. P. 188
Del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemes: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa.
I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.
I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.
De: Còdex
Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48
Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.
Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.
50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.
Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica 1913-1972. Ed. 2026. P. 293
Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII.
Pròleg de Feliu Formosa.
DE KATHLEEN JAMIE
Caminava en mig dels roures
i vaig veure la cascada;
i vaig veure allà a les branques
un blauet que s'amagava,
Va venir sobre unes pedres,
a tocar de l'aigua fosca;
va brollar-li una cançó
des del fons clar de la gorja.
El blauet va tornar al bosc;
la cançó hi va anar a darrere:
la cançó del fons del riu,
que es vessava damunt l'herba.
Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 28
Notes de Jaume Coll Mariné.
Premi Carles Riba 2025.
Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d'un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l'altre
sostreure's per romandre
al reflexiu del verb
negar-se a cap dictat
de mants auguris ignis
i emprar l'alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l'infinit.
Ester Xargay
Del llibre Infinitius (2017)
A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 190-191
Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.
Així plantada
com aquesta llavor,
soc dona dempeus
sobre la terra ferma.
lliure com el garrofer.
Montse Assens
(Maçanet de la Selva, 1960)
Escrit en una placa commemorativa del 25N, a Premià de Dalt, 2018.
De Arboribus
Montse Assens
Es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 96
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Després d'una nit d'insomni, el cos és feble,
esdevé amable i ja no és meu —ni de ningú.
A les venes lentes encara bateguen les fletxes—
i, com un serafí, a tothom i tothora somrius.
Després d'una nit d'insomni, les mans s'afebleixen
i confonen completament l'enemic i l'amic.
A la gebrada hi ensumes, tot d'una, Florència,
i amb cada so que sents neix un arc de Sant Martí.
Brillen suaus els llavis, i és més daurada l'ombra
que els ulls ha enrevoltat. Fou la nit que posà llum
en aquest radiant rostre —i, de la nit fosca,
tan sols ens enfosqueix una cosa —els ulls.
20 de juliol de 1916
De: A Akhmàtova
Marina Tsvetàieva. Fites. 2023. P. 96
Traducció de Laia Malo.
Pròleg de Miquel Cabal.
Cronologia. P. 177-183
21è Premi de traducció Vidal Alcover.
Arbres alts
àlbers
les males herbes
les herbes altes
que el vent les dalli
la commoció
al sot que es diu
sot de l'infern
el foc ho cremi
t'estiraràs sobre el rostoll
a contemplar el més enllà
blau d'ultramar
i un bosc de núvols acarminats
repararàs que hi ha cel alt
i calma alta
esfilagarses de remembrança
per sobre teu
divagaran
altes mudances cauen del cel
plomalls d'espasme
s'haurà fet hora de nedar
al codolar
com si ningú volgués mai més
saber de tu
enlloc els ulls
que han de mirar-te
nocturnament
al roquissar flamíger i alt
de paret alta.
De: De arboribus
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
També es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 36
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
la poesia
una casa
en els nostres exilis
一一一一一一一一
la poésie
une maison
dans nos exils
De: Com una carta (2007-2014).
Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 61
Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.
A la terra
de la meua llavor
li regale el ball fèrtil,
al sol de la llar el solc,
la cavitat,
el ball orgànic,
el buit que escarbe
amb més buit,
el que m'ompli
i em dona forma
del que soc,
llibertat, moviment,
cerque l'espai
per seure i escriure
el bé que m'acompanya,
l'ocre morat que ens acull;
hem lluitat i recollim els fruits,
la bonança em sacseja els braços
amb música i l'aigua em balla el tempo,
trec fora el dolor de totes, de totes.
De: Llum als arbres
Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 40
Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024.
Si tanmateix vens per mi,
embarca'm tot de seguida.
JACINT VERDAGUER
Han crescut flors als peus
i ara la llum els llepa.
Cap torb s'instal·la al ventre
perquè la pell, avivada de records,
suporta el gebre.
Llestos per viure,
sargits amb foc,
batem la nit amb punys d'acer.
Caldrà la pluja a l'herba
abans que no s'esborri el món.
De: Llum freda
Carme Cruelles. Caldrà la pluja. 2025. P. 31
Pròleg d'Albert Gavaldà.
42è Premi Jacint Verdaguer de Calldetenes, 2021.
Entre les columnes
entreveia llençols de mar.
S'assecaven.
Havia de caminar dies
per banyar-se
de cos sencer.
Si no quedava mar,
ell no tornaria.
Ho sabia.
Entre les columnes
ella entreveia siluetes
de peixos agonitzant
i talls de petxines
obrint la sorra.
L'horitzó eixut.
S'excavà el cos
per trobar-hi la memòria.
Extirpat el dol,
havia de caminar dies
per mullar-se
dins d'un record sencer.
De: #enlaire
Lucia Pietrelli. La terra i altres llocs. 2021. P. 43
Al desert habitat per éssers
-infants, ancians, nois, dones-
el vent empeny la violència més que violenta
cap als fossats.
Arriben aquells que desenterren les restes
medalles de verges, sabates, roba
petits feixos d'ossos de cranis molts.
Tots els noms soterrats en l'horror.
Arriba l'assassí que mira.
De: Diari de la ciutat de les mortes
Élise Turcotte. El que ella veu. 2022. P. 87
Traducció: Ricard Ripoll i Villanueva.
Fotografies: Paula de Palau.
«Woman breathing, just an ordinary
woman breathing.»
SHARON OLDS
Mentre segueixin passant
concentrats
i sense desesperació
els trens d'Öresundstâg,
mentre dia rere dia
el futur sigui el lloc
on vaig estar tan sola,
no tindré cap perspectiva
de la cendra.
Avui respires la ciutat
on vas creure que hi havia
una altra realitat i te'n vas sabent
que cap altre foc no podrà
cremar-te mai més.
No t'amoïnis,
no fugis, no cridis,
no ploris si descobreixes
que amb el pas del temps
no has escrit res més que silencis.
A fora t'esperen
tots els retrunys del món.
De: # 2. intrusa a Babel
Raquel Casas Agustí. El foc dels heretges. 2025. P. 71-72
Epíleg de Lídia Gàzquez.
XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.
Amb la fúria
de les coses
enfurismades.
El magma, els meteorits i les campanes!
L'embat de les onades,
l'escomesa de l'oreig,
l'envestida del senglar
punyent.
Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.
I cal ventilar l'estança.
De: esvorancs
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50
