Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!
Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.
Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.
De: Viure
Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24
Pròleg de Montserrat Rodés.
Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.
De: Magnicidi (2022)
Eduard Sanahuja
Es troba en el llibre:
Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73
Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.
Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.
Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.
L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins
la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire
un alè.
La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.
XVII.
Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43
Imatge de Joan Bauzà Nigorra.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.
L'oposició a rei
quedà molt bé.
S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.
Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.
Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.
Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.
La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.
Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.
A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.
Sí
aquest segur que era rei.
El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.
El poble
estava enquadernat en pell.
Ewa Lipska
Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.
Es troba en el llibre:
XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58
Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.
Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.
Espai escènic: Cube.bz
M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.
__________________________________________________________
Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.
De Camuflaxe (2017)
Lupe Gómez
Es troba en el llibre:
40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47
Traducció d'Eduard Velasco.
M'assec sota els til·lers perfumats que m'acullen
amb el fervor frisós dels braços desitjats.
El cel, serè, és dens de les pregàries
que em fan gaudir la pau.
Enllà dels prats, el batec incessant que conec;
a prop de mi, la soledat.
Desmais de pensaments em barren el paisatge
i no veig l'infinit.
Però et tinc a prop meu,
i et sé i sé de l'agombol de la teva ombra,
de com m'encisa el moviment
de les fulles bràctees, amoroses,
quan busco el teu repòs
i el teu encant de xuclamel.
Quan necessito l'aixopluc del cos...
Asseguda sota els til·lers, florits de fantasies,
m'adormo, i tendrament somnio.
De: De arboribus
Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, Sallent)
Inèdit, 2007
Es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 266
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Caminem pel rial i el sauló cruix
quan tornem del Remei amb llum de tarda.
Als marges del congost, com un embruix,
baixen arrels per la paret isarda.
Sense l'abric segur de la foscor,
repten avall, suspeses a mig aire;
pregona voluntat, obsessió,
el darrer crit emès per un minaire.
Tota la vida estenc, també, arrels,
milers, i troben terra assaonada
o pengen mudes, mortes o rebels,
guiades pel desig i per l'atzar
en el rial on una torrentada
s'ho endurà tot, un dia, fins al mar.
II
Salvador Comelles. La paraula en el temps. 2019. P. 41
Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal
recorda,
com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,
et constitueix.
De: # 1. domini
Raquel Casas Agustí. El foc dels heretges. 2025. P. 25
Epíleg de Lídia Gàzquez.
XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.
(a Court Green, North Tawton, Devon)
L'amor és una ombra
Sylvia Plath
I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.
Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!
T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.
He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.
Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019
De: De arboribus
Es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.
De: La casa
Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57
"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.
Fotografies: diversos autors.
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491
Pròleg de Carles Duarte.
Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.
Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:
recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.
Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes llavor tija circell
a la boca breu dels pigments.
I tu aquesta nit
et dius crisàlide.
De: Flamígera
Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25
Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.
Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.
50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.
(a Olga Xirinacs en el seu 85è aniversari)
Atrevir-se.
Ser un llum en la tempesta.
Atrevir-se a parlar,
a no desertar de la veu.
Atrevir-se,
fer un davantal de paraules,
besar la Natura.
Atrevir-se.
Moure l'esperit del vent.
Atrevir-se a ser
casa i frontera,
dona vertical
en l'alba que acomiada la nit.
De: Vetlla l'art el Déu de la vida
Teresa Costa-Gramunt. Ran de terra, ran de cel. 2025. P. 62
Il·lustracions de Ton Sant.
Introducció "A tu, lector, lectora" de Teresa Costa-Gramunt.
Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.
Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.
També es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Aquí davant hi ha un banc buit,
un fanal que em coneix i les ones,
petites, que trenquen contra el moll.
Darrere meu, tots els dies que fa
que respiram el salobre, dolç, salvatge,
del Port, que nedam amb cocodrils,
dofins i naus espacials, de s'Arsenal gran
a s'Arsenal petit, bots dins l'aigua
i la pell que s'arruga de tanta mar.
Ara podries dir-me que ho has vist,
que has après a fer servir el salabre,
que saps què són els estiregassons,
que aquest mar, el meu mar esmunyesdís,
és el més petit i bonic de la Terra.
A dalt, dormen els nins, cansats.
Aquí, m'esperes com si sempre
m'haguessis esperat perquè demà
tornarem a s'Arsenal, nedarem un poc
i marxarem amb ganes de tornar-hi.
De: 1
Andreu Gomila. Joia. 2023
Epíleg: "La poesia immediata" d'Andreu Gomila.
A Titon Bordas de Puig
El qui vulgui navegar,
a Llançà!
Viure a la serra o al pla,
a Llançà!
Vinya, fruiters i olivar,
a Llançà!
Grifeu, platja on reposar,
a Llançà!
Faner i Farella a la mà,
a Llançà!
Catalans al Castellà,
a Llançà!
De: Alt Empordà
Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024. P. 71
Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.
Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.
De: Resignificació, VI
Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74
Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.
37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.
Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.
Joan Todó
Es troba al llibret:
17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19
La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.
Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.
Conté fotografies.
No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
dels dits.
De: Des de la mar Mediterrània.
Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45
Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.
26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.
Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.
Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.
No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.
Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.
No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.
De: Marginalia
Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236
"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.
La sang degota encara de les velles murades.
Silenci en la penombra de la cambra reial.
L'arc a la mà, Ulisses, suós, dempeus esguarda
els pretendents, estesos, carnassa en el llosat.
Penèlope, dedins, espera, sempre espera,
li tremola el bell cos, no sollat en vint anys;
té la corona a punt per al lassat monarca,
les mans enamorades frisen per abraçar.
Però un neguit desvetlla la fantasma del dubte:
Ulisses no fa fila de mariner cansat;
de tant en tant li esclata a les nines l'espurna
del blanc de les gavines, i del buf del gregal.
I ella sap que, una albada, carregarà la vela
i es perdrà dins el pèlag, presoner del seu fat.
(17 de novembre de 2005)
Josep Vallverdú. De signe cranc. 2009. p. 105-108
També es troba en el llibre:
Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec. 2018. P. 188
Del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemes: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa.
I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.
I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.
De: Còdex
Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48
Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.
Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.
50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.
Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica 1913-1972. Ed. 2026. P. 293
Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII.
