Si t'arrossego pels canells

Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal

recorda,

com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,

et constitueix.

De: # 1. domini

Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 25

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Amor per la casa

Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.

De: La casa

Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57

"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.

Fotografies: diversos autors.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

al bosc de vidre

Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.

Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:

recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.

Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes   llavor   tija   circell
a la boca breu dels pigments.

I tu aquesta nit
et dius crisàlide.

De: Flamígera

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

Atrevir-se

         (a Olga Xirinacs en el seu 85è aniversari)

Atrevir-se.
Ser un llum en la tempesta.
Atrevir-se a parlar,
a no desertar de la veu.
Atrevir-se,
fer un davantal de paraules,
besar la Natura.
Atrevir-se.
Moure l'esperit del vent.
Atrevir-se a ser
casa i frontera,
dona vertical
en l'alba que acomiada la nit.

De: Vetlla l'art el Déu de la vida

Teresa Costa-Gramunt. Ran de terra, ran de cel. 2025. P. 62

Il·lustracions de Ton Sant.

Introducció "A tu, lector, lectora" de Teresa Costa-Gramunt.

Bucovina II

Paisatge que va
inventar-me

Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel

Cançons
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit

Dissolts
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos

Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022. P. 51

Traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Heike van Lawick.

Text bilingüe català-alemany.

Pollancre

Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.

Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Nedar

Aquí davant hi ha un banc buit,
un fanal que em coneix i les ones,
petites, que trenquen contra el moll.
Darrere meu, tots els dies que fa
que respiram el salobre, dolç, salvatge,
del Port, que nedam amb cocodrils,
dofins i naus espacials, de s'Arsenal gran
a s'Arsenal petit, bots dins l'aigua
i la pell que s'arruga de tanta mar.
Ara podries dir-me que ho has vist,
que has après a fer servir el salabre,
que saps què són els estiregassons,
que aquest mar, el meu mar esmunyesdís,
és el més petit i bonic de la Terra.
A dalt, dormen els nins, cansats.
Aquí, m'esperes com si sempre
m'haguessis esperat perquè demà
tornarem a s'Arsenal, nedarem un poc
i marxarem amb ganes de tornar-hi.

De: 1

Andreu Gomila. Joia. 2023

Epíleg: "La poesia immediata" d'Andreu Gomila.

Llançà

    A Titon Bordas de Puig

El qui vulgui navegar,
a Llançà!

Viure a la serra o al pla,
a Llançà!

Vinya, fruiters i olivar,
a Llançà!

Grifeu, platja on reposar,
a Llançà!

Faner i Farella a la mà,
a Llançà!

Catalans al Castellà,
a Llançà!

De: Alt Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024. P. 71

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Quilòmetres enrere

Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.

De: Resignificació, VI

Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.

Tu que em sotges les tares

Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.

Joan Todó

Es troba al llibret:

17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

La mar

                No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
                                                dels dits.

De: Des de la mar Mediterrània.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Gir

Adeu, oasi,
no m'esperis despert;
torno a les dunes.

Laura López Granell. Coratge. 2020. P. 66

Llegir en temps de vacances

Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.

De: Marginalia

Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236

"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.

Ítaca, potser

La sang degota encara de les velles murades.
Silenci en la penombra de la cambra reial.
L'arc a la mà, Ulisses, suós, dempeus esguarda
els pretendents, estesos, carnassa en el llosat.

Penèlope, dedins, espera, sempre espera,
li tremola el bell cos, no sollat en vint anys;
té la corona a punt per al lassat monarca,
les mans enamorades frisen per abraçar.

Però un neguit desvetlla la fantasma del dubte:
Ulisses no fa fila de mariner cansat;
de tant en tant li esclata a les nines l'espurna
del blanc de les gavines, i del buf del gregal.

I ella sap que, una albada, carregarà la vela
i es perdrà dins el pèlag, presoner del seu fat.

                        (17 de novembre de 2005)

Josep Vallverdú. De signe cranc. 2009. p. 105-108 

També es troba en el llibre:

Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec. 2018. P. 188

Del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemes: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa.

capdells

I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.

I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.

De: Còdex

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

No deixis mai

No deixis mai

que es tanqui l'esperança
ni deixis sortir el son
que prens a mitja nit.
No deixis mai
captiu el silenci,
reprèn-lo amb paraules
que siguin capaces
de trencar
un tros de món.
Escolta la nit
i el teu cor.
Observa les fulles
quan verdegen.
Resol les incògnites
que es marceixen en el temps.
Deixa un espai per a recordar.
GUARDA'T LA NIT.

II

Amàlia Sanchís. Poemes d'hivern un capvespre de primavera. 2000. P. 16

Introducció: Xavier Rubert de Ventós.
Il·lustracions: Alicia Verdes-Montenegro.

Dia clar

El cel és tan blau que tot just s'hi afigura,
               obscur, un ocell.
Fa un dia tan clar com en una pintura
              de Brueghel el Vell.
Si no estigués trist, res no fora tan bell.

                                                     (1936)

__________________________________

Bright Day

The sky is so blue that one can barely divine
             a dusky bird.
As bright a day as in a painting
            by Bruegel the Elder.
If I were not sad, nothing would be so beautiful.

                                                        (1936)

Màrius Torres. Parallel rivers : selected poems 1935-1942. P. 20-21

Chosen and translated by D. Sam Abrams.

Textos en anglès i català.                                              

Ítaca

Faig un salt i em costa
recordar-vos, just,
tal com sou i éreu
en la nostra ruta.
Ítaca! Oliveres
petites de fust,
però al cel alçàveu
com uns dits d'argent,
clares filigranes
que amb lluors de seda
ーblanques oliveresー
percudia el vent.
I nosaltres fèiem,
camí esgarriat:

amunt, entre els arbres

ーasenets muntàvemー,
branques d'olivera
m'han escabellat
que no és trobadissa
ni saps on s'escau
la Cova que cerques
de llinda abscondida...
fins que una olivera
t'atura en el cau.

Als ulls ens miràrem,
missatge de pau.

               17 setembre 1965

De: L'esperança, encara. III. Després.

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 293

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII.

Olímpicament

Guanyar m'importa poc.
Gens.

La victòria
que estimo a cegues
i sempre
i molt
és participar
amb tu.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018. P. 95

Pròleg de Feliu Formosa.

Blauet

DE KATHLEEN JAMIE

Caminava en mig dels roures
i vaig veure la cascada;
i vaig veure allà a les branques
un blauet que s'amagava,

 Va venir sobre unes pedres,
a tocar de l'aigua fosca;
va brollar-li una cançó
des del fons clar de la gorja.

  El blauet va tornar al bosc;
la cançó hi va anar a darrere:
la cançó del fons del riu,
que es vessava damunt l'herba.

Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 28

Notes de Jaume Coll Mariné.

Premi Carles Riba 2025.

Odí

Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d'un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l'altre
sostreure's per romandre
al reflexiu del verb
negar-se a cap dictat
de mants auguris ignis
i emprar l'alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l'infinit.

Ester Xargay

Del llibre Infinitius (2017)

 

Es troba també al llibre:

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 190-191

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.

Així, plantada

Així plantada
com aquesta llavor,
soc dona dempeus
sobre la terra ferma.
lliure com el garrofer.

Montse Assens
(Maçanet de la Selva, 1960)

Escrit en una placa commemorativa del 25N, a Premià de Dalt, 2018.

De Arboribus

Montse Assens

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 96

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Després d'una nit d'insomni

Després d'una nit d'insomni, el cos és feble,
esdevé amable i ja no és meu —ni de ningú.
A les venes lentes encara bateguen les fletxes—
i, com un serafí, a tothom i tothora somrius. 

Després d'una nit d'insomni, les mans s'afebleixen
i confonen completament l'enemic i l'amic.
A la gebrada hi ensumes, tot d'una, Florència,
i amb cada so que sents neix un arc de Sant Martí.

Brillen suaus els llavis, i és més daurada l'ombra
que els ulls ha enrevoltat. Fou la nit que posà llum
en aquest radiant rostre  —i, de la nit fosca,
tan sols ens enfosqueix una cosa  —els ulls.

                                           20 de juliol de 1916

De: A Akhmàtova

Marina Tsvetàieva. Fites. 2023. P. 96

Traducció de Laia Malo.
Pròleg de Miquel Cabal.

Cronologia. P. 177-183

21è Premi de traducció Vidal Alcover.

Arbres alts

Arbres alts
àlbers
les males herbes
les herbes altes
que el vent les dalli
la commoció
al sot que es diu
sot de l'infern
el foc ho cremi
t'estiraràs sobre el rostoll
a contemplar el més enllà
blau d'ultramar
i un bosc de núvols acarminats
repararàs que hi ha cel alt
i calma alta
esfilagarses de remembrança
per sobre teu
divagaran
altes mudances cauen del cel
plomalls d'espasme
s'haurà fet hora de nedar
al codolar
com si ningú volgués mai més
saber de tu
enlloc els ulls
que han de mirar-te
nocturnament
al roquissar flamíger i alt
de paret alta.

De: De arboribus

Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 36

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Infinits universals

Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya't a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
practica'ls per morir, glatir, reviure.

Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre's ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir.

Carles Rebassa

Es troba en el llibre:

Nit de poesia al palau : Barcelona poesia 2012 : 
XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2012. P. 9

Palau de la Música Catalana, 8 de maig de 2012.

Amb la col·laboració especial de Frederic Amat i Agustí Fernández.
Il·luminació i espai escènic: Cube.bz

la poesia

la poesia
una casa
en els nostres exilis

一一一一一一一一

la poésie
une maison
dans nos exils

De: Com una carta (2007-2014).

Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 61

Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.

Escoles

Recordo l'ús del datiu,
i calculus, un mot romà que volia dir pedra,
i com els romans utilitzaven una pedreta blanca
per assenyalar els dies millors.

Però tu ets una llengua diferent,
un mot que utilitzen als turons
per designar espècies que no apareixen
en les guies de camp,

un nom per al fil
de música aigualida que van sentint els forasters
mentre caminen per l'erm,

una gramàtica pagana esborrallada en la pols
quan cauen els imperis
i es perden els monestirs.

John Burnside. El Món Impossible : antologia 1988-1995.  1997

Traducció de Francesc Codina i David Pujol.

Es troba també en el llibre:

L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre. 2018. P. 153

A l'apartat: Aprenentatges.

Edició: Antoni Tort Bardolet.

Totes

A la terra
de la meua llavor
li regale el ball fèrtil,
al sol de la llar el solc,
la cavitat,
el ball orgànic,
el buit que escarbe
amb més buit,
el que m'ompli
i em dona forma
del que soc,
llibertat, moviment,
cerque l'espai
per seure i escriure
el bé que m'acompanya,
l'ocre morat que ens acull;
hem lluitat i recollim els fruits,
la bonança em sacseja els braços
amb música i l'aigua em balla el tempo,
trec fora el dolor de totes, de totes.

De: Llum als arbres

Isabel Garcia Canet. Els afores. 2025. P. 40

Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia dels LIII Premis Octubre, l'any 2024.