Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

17 de febrer de 2019

Poesia. Música de l'ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s'expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l'ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l'ànima, teixida amb paraules.



Rosa Fabregat


Dia Mundial de la poesia 2019

Una nena estira les estovalles

Porta un any en aquest món
i en aquest món no tot s'ha examinat
o posat sota control.

Ara estan a prova els objectes
que per si sols no poden moure's.

Fa falta que se'ls ajudi,
que se'ls mogui i empenyi,
que se'ls passi d'un lloc a un altre.

No tots ho volen, posem per cas l'aparador,
l'armari, les caparrudes parets, la taula.

Però les estovalles a la taula tossuda,
si s'agafen bé per les puntes,
ja s'animen a fer un viatge.

I a la taula tremolen amb il·lusió
els gots, els platets, la gerra amb la llet,
les culleretes, un bol.

Que interessant saber
quin moviment escolliran
quan trontollin sobre el cantell:
una passejada pel sostre?,
un vol contornejant el llum?,
un salt a l'ampit i d'allà a l'arbre?

El senyor Newton encara no hi té res a veure.
Que ho miri des del cel sacsejant els braços.

Aquest assaig s'ha de dur a terme.
I s'hi durà.



Wisława Szymborska. Instant, 2018
Tr.: Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

16 de febrer de 2019

Paper

Potser caldria fer paper
amb fibra de lli
per a vestir les paraules
que escrius.

Potser caldria recordar
les teves fibres de bedoll
que enyoren el vent
i cerquen ara la veu de les muses.

Potser abans eres
part d'un pi que somiava
fer acupuntura del cel
amb les fulles.

Potser les teves fibres curtes
d'Eucaliptus reconeixen
i capten l'aroma
d'un poema.

Potser, ja lluny del papir
i del pergamí,
t'adones que els teus fulls
són fulles de l'arbre de la cultura.

___________________________


Quizá habría que hacer papel
con fibra de lino
para vestir las palabras
que escribes.

Quizà habría que recordar
tus fibras de abedul
que añoran el viento
y buscan ahora la voz de las musas.

Quizá antes eras
parte de un pino que soñaba
hacer acupuntura del cielo
con las hojas.

Quizá tus fibras cortas
de Eucaliptus reconocen
y captan el aroma
de un poema.

Tal vez, ya lejos del papiro
y del pergamino,
te das cuenta de que tus hojas
son hojas del árbol de la cultura.




Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología, 2013

Vau arribar després

Vau arribar després.
Us havia esperat.



                La millor explicació
                és que m'estimo en les paraules.




Laia Noguera i Clofent. Parets, 2011 

Per aspera ad astra

Serà com perdre la calma
o trobar-la del tot
pels carrers i pels ulls
i una mica esclafada
i agafar-ne el garbuix,
que encara batega,
i dir-los ❝mireu:
pel camí més difícil,
amb la llengua ferida,
amb els cors barrejats
i amb res més a les mans
que altres mans i una pregunta,
però a les estrelles s'hi va
i són aquí a terra.❞



Blanca Llum Vidal. Amor a la brega, 2018
Postfaci de Mercè Ibarz

12 de febrer de 2019

Camí de son

Camí de son
i de memòria
          els llibres tancats
Algunes línies
Al capdavall d'un signe
          que separa




Joan-Peire Tardiu, dins,

Reduccions : Revista de poesia, octubre, 2004, núm. 80, p. 47
Tr.: Montserrat Camps

10 de febrer de 2019

ISOMERIA

Si algun dia trobem
la fórmula màgica
que ens permet viure amb harmonia,
caldrà estudiar els tipus
d'isomeria de les hores:
la de cadena, la de funció i la de posició;
les seves diferents propietats,
i fer que aquestes unions diferents,
aquestes orientacions en l'espai de les il·lusions,
deixin fora la monotonia o l'estrès
que ens aclaparen moltes vegades.

____________________________


Si algún día encontramos
la fórmula mágica
que nos permite vivir con armonía,
habrá que estudiar los tipos
de isomería de las horas:
la de cadena, la de función y la de posición;
sus diferentes propiedades,
y hacer que estas uniones diferentes,
estas orientaciones en el espacio de las ilusiones,
dejen fuera la monotonía o el estrés
que nos agobian muchas veces.




Assumpció Forcada. Química i física = Química y física, 2012

Tr.: Assumpció Forcada; Ángeles de la Concha
Pr.: David Jou

9 de febrer de 2019

He triat les arrels cap a tu

He triat les arrels cap a tu.
Els baixos continus que ens sostenen.
Cerco els incendis als teus esvorancs.
Branques cremades alçades per rebre el plugim.
Fendeixo.



Laia Noguera i Clofent. Triomf, 2009

Premi Miquel de Palol 2009


El llegat no és la casa

          El fum i les paraules
            ritmaven una dansa,
            el fum s'esvaïa en el cel ras,
            quedaven les paraules.



El llegat no és la casa,
el llegat no és cap cosa.
És la vida el llegat,
atrapada en paraules.

El cisell allibera
l'obra d'art de la roca;
el maçó, sobre el mall,
dona forma a la força.

El vell rastre de dits
m'ha llegat l'aventura
de construir
i signar
la partitura nova.
Reblerta d'esborranys
i fenedures.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic de Melcion Mateu

6 de febrer de 2019

Fer murgonar un text

Fer murgonar un text. Això és, colgar-ne un sarment de
ratlla per fer-ne un text nou. I sí, així que ho fem, el paper
s'enfosqueix de lletra i gemes de creixement de lletra .





De 64 PUNTS I A PART

Perejaume, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.64

3 de febrer de 2019

Per la mar nostra

Un prec per la mar nostra,
que és viu mirall del cel
i a vostres peus es postra,
Regina del Carmel;
un prec per la mar nostra
us fa mon cor fidel.

Vetllau per la puresa
d'aquest espill tan clar;
que mai més no en faci presa
la guerra i el matar.
Guardau la jovenesa
de nostra vella mar!



Maria Àntonia Salvà. Poemas = Poemes, 2006
Tr.: Jaume Pomar
Pr.: Sebastià Alzamora

En el camí del cor

En el camí del cor s'apressa

el ritme del vent

En la sang

el tremolor dels arbres




Natividad Ayala. El cel dins la pedra, 2018
Dibuixos de l'autora

QUAN ELS GRANS ARBRES CAUEN

                       When great trees fall
                          Maya ANGELOU


Quan els grans arbres cauen
a l'altra banda del món es desperta algú
a qui havien anestesiat perquè dormís.

Quan els grans arbres cauen
potser encara queda gent dins les esglésies
perquè els sacerdots es puguen confessar.

Quan els grans arbres cauen
hi ha qui prova de fer esclatar bombes
mentre uns altres omplen pots de confitura.

Quan els grans arbres cauen
es trenquen els papers que signaven un acord.

Quan una gran dona cau
els mestres continuen obrint cada matí les escoles
i al mercat arriba el peix fresc directe de la llotja.

Quan una gran dona cau
amb ella sempre en cauen dos més:
la que la segueix buscant en la gent que s'hi assembla
i la que observa a la que no la deixa d'enyorar.

Quan una gran dona cau
el paisatge queda nu com una bústia sense cartes.

Quan una gran dona cau
tot el fred del bosc s'instal·la en una casa.
I ni una primíssima línia de sol
travessa al bosc els troncs dels arbres
o entra per la finestra d'una casa amb dol,

quan una gran dona cau.




Àngels Gregori. Quan els grans arbres cauen, 2018

Glorieta de vims

Glorieta de vims;
s'aboquen pels vitralls
els rosers en florida;
munió de flabells
vinguts d'arreu del món
enjoien les vitrines.
Envoltada de llum
dins de l'estança closa
una dona reposa
els peus sobre un escó.
Li germina en els ulls una alegria nova,
cada batec un parpelleig d'estels; estotja
dintre seu una promesa, l'habita
un repicar de cascavells.
Amb gest senyorial
desfà la trena flonja
d'acolorida mel,
destrena una recança:
            quan em mirin als ulls
                     els teus ulls diran mare.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic: Melcion Mateu

l'herba

l'herba

s'estén terra enllà, arran de turó, turó avall, es torna arròs
i te i de nou herba ー




Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits, 2008
Tr.: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte
Dir.: Xavier García

1 de febrer de 2019

Invoco cels clars i oberts

Invoco cels clars i oberts,
d'ulls plens de sol i de llum.
No els grisos, foscos,
premuts de negres presagis.

Mira aquesta blanca pàgina.
Se t'obre perquè   despresa
hi escriguis amb lletra 
ben clara   el teu nom.



Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo--, 1995

creu...

                          creu...
                  podria concedir...

Jo estimo les coses delicades...    ] això... i l'amor
m'ha fet tenir part en l'esclat del sol i la seva bellesa.




Safo, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.91
Tr.: Jaume Pòrtulas

25 de gener de 2019

El poni ros

Amb tres monedes de fantasia
podem comprar-nos un poni ros,
lleuger com l'aire, valent i dòcil,
prou fort, que ens pugui portar a tots dos.
Galoparíem, quan el tinguéssim,
sobre les crestes blanques del mar;
ens guiaria el sol, de dia;
de nit, la lluna seria el far.
Arribaríem a l'illa verda
on viuen homes inofensius
que, contra lluites i fam, inventen
menjars flairosos i jocs festius.

Tot i gastar-nos les tres monedes
i tenir el poni, algú m'ha dit
que més valdria, per anar a l'illa,
pujar a la barca ferma i segura
on l'amor rema de dia i nit.



Bestiolari de Joana Raspall : per terra, mar i aire --, 2014
Ed.: Josep Maria Aloy
Il.: Anna Clariana
Pr.: Carme Arenas

Xiula que xiula

Tanqueu portes i finestres
que el vent bufa enfadat.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
i pels clavills s'ha colat.

Espenta els núvols amb força,
se'ls emporta cap al mar.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el cel ennuvolat.

Enlaira les fulles seques
formant caragols alats.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el brancatge fullat.



Fina Girbés. Que sonen els versos!, 2018
Il.: Julio Antonio Blasco

Els ocells

Quan el rossinyol es lleva,
 l'alosa se'n va a dormir;
 ell, de nit, canta a la lluna; 
 ella, al sol, de bon matí.
 Les cançons de l'un i l'altra
 s'entrellacen a l'espai
 i ens fan creure en el miracle
 que els ocells no dormen mai.



Joana Raspall. A compàs dels versos, 2003
Il.: Oriol Moret

Antany

Déu mirà l'espai i jo vaig aparèixer,
fregant-me els ulls admirat del que vaig veure.
La terra fumejava, no cantava cap ocell;
no hi havia petjades a les platges
del mar calent, ni criatures al seu si.
Déu parlà. Vaig amagar-me al flanc
de la muntanya.

                         Com si hagués tornat a néixer,
vaig sortir-ne trepitjant la frescor de la rosada,
maldant per recordar el sermó de foc,
meravellat pel cor mixt
d'herbes i flors. A l'escorça bruna
dels arbres vaig veure-hi el rostre múltiple
de la vida, formes deleroses de néixer
que em feien ganyotes. Vaig avançar
per la llum, observant-me l'ombra
amb aplom; i a última hora del matí
tu vingueres vers mi des de la pregonesa
del meu ser. Et vaig donar la mà
ーet recordavaㄧ i junts
aliats del dia natural,
anàrem a l'encontre de la Màquina.



R. S. Thomas. El cel de la finestra : poemes escollits, 1995
Tr.: Francesc Parcerisas i Jordi Ainaud

20 de gener de 2019

Entreacte

                               a Anton Txékhov


Són èpoques, supòs, de lucidesa,
de crisi personal que veim el món
com un teatre d'esgavell i absurd.
Els actes van passant i el temps ens dona
una visió més simple, més profunda,
callada, nua, austera, de la vida.
Aprenem a estimar sense el desig ni el foc
de la passió que cega i valoram tranquils
cada moment fugaç de joia i de saviesa.
Petits plaers com poder veure el mar
o anar pel camp són un regal de Déu.
Tot és senzill i clar: viure, morir,
amb dignitat i com diu Tolstoi fent
el màxim bé i el menor mal possible.
Escriure és una forma d'estimar,
pensar, resar, de configurar el món.
T'ho dic amb amistat i gratitud
des del platjal humil de Macaret.
He duit menjar a una moixa que ha parit
i viu salvatge i magre enmig del bosc.
He podat amb les mans una figuera
que hi ha mig morta i pel barranc soliu
on dorm el vent he escrit/pintat haikús.
Cal refer l'argument i apuntalar el teló.
Ara és temps de florir. Estic fart de metàfores.




Ponç Pons, dins,

Reduccions : revista de poesia, 2004, núm. 80, p. 14

19 de gener de 2019

Cant

Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi.




Enric Casasses, dins,


L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed.: Antoni Tort Bardolet

Tigre

¡¿Que amb l'ombra negra de mil jungles
se m'ha ratllat el groc del cos?!
Doncs sigil·lós, amb dents i ungles,
surto de cop d'un bosc tan clos

i ho paguen bens i bous i vaques;
i a tu si et tasto, ¡llamps i trons!,
em torno, amb unes carns tan maques,
¡devorador d'homes dels bons!




Ricard Bonmatí. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous

Cúmuls

Blancs i inflats,
formen un bonic dibuix
            fet d'esponjós cotó fluix.




Lola Casas

Al cel cabretes-- : metereologia i poesia, 2016
Il.: Mercè Galí

Cuixart

Que quan miris enrere,
ben lluny del ventre opac
del dinosaure tètric
que t'emmordassa els somnis,
i siguis finalment
allà on tu vulguis ser,
allà on mereixes viure,
t'arribi una postal
redactada a mil mans
que et dibuixi un país
mirall d'aquell que anheles:

gent vinguda d'arreu
entaulada a la plaça
d'un poble qualsevol
que no li cal bandera,
gent muntant-se la festa
de la festa de ser,
i ser viva i ser lliure.

I que cantin cançons
i recitin uns versos,
que comparteixin plats
i joia de menjar;
que no hi falti ben res,
que no hi falti ningú,
que s'abracin, que riguin,
que es besin petons grossos,
que els gots gairebé vessin
curulls del vi dels pobres,
que brindin vehements
per objectius banals,
que s'expliquin històries
amb un final feliç,
que una xarxa d'estima
faci a tothom amat,

i que en lletra menuda
sorgeixi la consigna
que de fa temps proclames
com un murmuri savi
que ens val ara i abans
als que et volen aquí:
sempre, sempre endavant.



Roc Casagran. Direm nosaltres, 2018
Pr.: Feliu Formosa

Dues pells clouen

Dues pells clouen
fragància de magnòlies.
Joc d'erotismes
nocturn. Reflexes d'aigua
ens fan l'amor simètric.




Zoraida Burgos, dins,

Paisatge emergent : trenta poetes catalanes del segle XX, 1999
Ed.: Montserrat Abelló

Ficció

A mitjanit van simular una tempesta
d'estiu amb un ventilador, un joc de focus,
un timbal i l'aigua que queia del sostre.
La vida acadèmica és representació;
la vida veritable és la Vida.




Joan Brossa. La memòria encesa : mosaic antològic, 1998
Pr.: Glòria Bordons

15 de gener de 2019

Els colors dels oficis

Els colors dels oficis jo els sé:
el blanc és el del forner,
que es lleva abans que els ocells
i duu farina entre els cabells;
l'escuraxemeneies és negrós,
de set colors els dels pintors;
als mecànics del taller
la granota blava els queda bé,
amb les mans untades de greix;
els ganduls no fan pas el mateix,
d'acord que no es taquen ni un dit
però el seu ofici no és net ni polit.




Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Il.: Bruno Munari
Tr.: Paul Vidal

13 de gener de 2019

Roderes i camins...

Roderes i camins,
estrella dels matins,
incendis del capvespre:
Els dies que hem viscut,
les naus que s'han perdut
en somnis i tempestes.

La flor que hem tret del fang,

després d'un glop de sang,
colltorta i escarnida.
L'amor de tantes mans
alçant-la com abans
i fent que sigui vida.

La gent que neix i creix.

El vell que porta el feix
de tantes coses mortes.
I el bategar dels cors
i el renovat esforç
esbatanant les portes.

La boira que se'n va,

el dret a respirar,
la llum a la finestra...
Roderes i camins,
estrella dels matins,
incendis del capvespre.


J. M. Andreu

Barcelona, 1920

Poema musicat per Mercè Madolell


Antologia d'homenatge a Pompeu Fabra, 1968

Pr.: J. Triadú

Poema homenatge a Llompart

Jo record el teu nom, Llompart
Oscant imatges al revòlver
Sempre al cornaló de l'incendi
Entre gessamins i magnòlies
Paraules i estris en desús
Mirant els coltells del silenci
Lluny on es perden els capvespres
Lluny on s'estotgen les miloques
O s'envernissen els vells cofres
Malalt de mots i malencònic
Perdut al polsós colomer
A les golfes sense cap música
Recordant l'olor de les flors
Temptat pel cabal de l'absència


                                  gener 2018


Joan Perelló, dins,

Mai no et deturis : homenatges de Llompart, 2018
Epíleg de Cèlia Riba

Ja sense pes

a Ottone Rosai
1934


Per un Déu que somriu com un infant,
Tants xerroteigs d'ocells,
Tantes danses als brancs,

Una ànima esdevé ja sense pes,
Tenen els prats tanta tendresa,
Reviu tant de pudor a la mirada,

Les mans restant com fulles
S'aturen dins de l'aire...

Qui tem encara, qui jutja?



Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps, 1989
Tr.: Lluís Calderer

Meditació última

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les cases bastides on no hi havia cases,
en els arbres que creixen on no hi havia arbres,
en les noies que estimen per primer cop,
en tot allò que comença.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en els carrers amb empedrat antic,
en el pont i en l'església 
que han conegut tota la gent del poble,
en tot allò que remembra el passat
amb un esforç vigorosament actual.

Ara és l'hora de dir que el poble persisteix
en les paraules que inventem cada dia,
en la gent que estimem
i en la gent que odiem,
en la rutina de la feina
i en la rutina de la muller i dels fills.

Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible.



D'Obra poètica, v. 1.
Llibres del Mall, 1979


Miquel Martí i Pol. Antologia poètica, 1998. P. 43-44

Pr.: Ricard Torrents

5 de gener de 2019

Llibertat

En els meus quaderns de classe
En el meu pupitre i els arbres
En l'arena en la neu
Escric et teu nom

En totes les pàgines llegides
En totes les pàgines blanques
Pedra sang paper o cendra
Escric el teu nom

En les estampes daurades
En les armes dels guerrers
En la corona dels reis
Escric el teu nom

En la jungla i el desert
En els nius en les ginesteres
En l'eco de la meua infantesa
Escric el teu nom

...

Llibertat


Tr.: Marc Granell

(Fragment)


Paul Éluard, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta, 2015
Ed.: Jaume Subirana
Pr.:  David Fernàndez

Jaguar

Ja que em compareu amb un cotxe veloç
amb un bell estil, elegant i feroç...
guarnit com un rei amb vellut ple de llunes
us diré que al bosc, dins del riu i a les dunes
arrisco la pell per menjar, simplement,
recelós que no la vulgueu d'ornament.




Ricard Bonmatí i Guidonet. Feres enciseres : encanteris per captivar humans, 2010
Il.: Roc Olivé Pous

la nau digué el trajecte

la nau digué el trajecte
brisa marina
i llengua de sol
que escalfa la cara.

No hi ha marxa enrere
en la física dels paradisos
els huracans arrasen
i el sol no llepa, calcina.

Veure que era miratge
el que llegires com a convidada.

Aprendre a aprendre és també viatge




Maria Antònia Massanet. Kiribati, 2015

3 de gener de 2019

Abstracció

A l'albada del temps
oberta al sagrat
com flor i essència
gravita la unitat
en els ulls de l'home
assegut en soledat

Mentre aquí contempla
el fluïd llegat
d'orígens purs
diversos com la mar
Empremta invisible
de la qual tot raja
en ell i en les formes
Buit esclafit

La idea és i està
en els seus ulls les seves mans
plenes a vessar fins l'infinit
com intangible flor

Ell
atent i segur
en esplendor assegut
o solitud florida
on tot gravita
aquí contempla immers
el fuïd llegat
la petja estel·lar
en ell i totes les formes
unides al silenci



(Versió al català de Teresa Costa-Gramunt)

Marie-Alice Korinman, dins,


Lluernes al celobert : antologia de poesia espiritual femenina, 2006

Empúries

              Ia

Finalment les construccions de l'home
retornen al paisatge

              Ib

Per fi vençudes
les construccions de l'home
són romes: pures

             II

Mirar el passat
com un paisatge nou sense memòria.

              III

Se'ns dilueixen
el temps i les ruïnes
com l'esbotzada*

              IV

Excepte els anys el gust del mateix oli
i el mateix vent.

              V

Sabem dels grecs retòrica;
però,  ¿dolor i desig?

              VI

les pedres callen
els instants de l'efímer
irrepetibles.

              VII

Amb transcendència
el sagrat es profana
―ànimes fugen.

              VIII

Una rosella proclama en mig de l'àgora
supervivència.

              IX

Els gavians són desigs esventats
somnis d'heteres.

              X

La mar, ―sols ella―
comprèn el diacronisme
intuïtiva.


(Fragment)




*onada


Jaume Comas. Postals de l'Escala, 1998


debut del temps

debut del temps,
al punt de la desclosa
l'oreig benigne

la nit és un dol prim
que l'alba esfilagarsa




Carles Mulet Grimalt. Viatjar descansa, 2016