La coneixença unilateral entre jo i vosaltres
no evoluciona pas malament.
Sé què són fulla, pètal, espiga, pinya, tija
i què us passa al desembre o a l'abril.
Malgrat que la meva curiositat no és corresposta
m'inclino especialment sobre algunes de vosaltres
i per mirar d'altres estiro el cap.
Tinc noms per a totes:
auró, bardana, herba fetgera,
bronsa, ginebre, nomoblidis, vesc,
vosaltres no em doneu cap nom.
El nostre viatge és compartit.
Als viatges compartits, al cap i a la fi, es parla,
s'intercanvien comentaris sia sobre el temps
o sobre les parades que passen veloçment.
De temes no ens en faltarien, tenim molt en comú.
La mateixa estrella ens té al seu abast.
Projectem ombres obeint les mateixes lleis.
Intentem saber quelcom, cadascú a la seva manera,
i el que no sabem també ens assimila.
Només pregunteu-me, us ho diré tan bé com pugui:
què és realment mirar amb els ulls,
per què em batega el cor
i per què el meu cos no té arrels.
Però com contesto preguntes que no feu,
si a més soc algú per a vosaltres
tan ningú.
Epífits, boscos joves, prats i joncars,
tot el que us dic és un monòleg
i tampoc no sou vosaltres qui m'escolta.
Parlar amb vosaltres és necessari i impossible.
És urgent en la vida amb presses
i s'ajorna fins mai.
Wisława Szymborska.
Instant. 2018. P. 32-35
Traducció: Joanna Bielak.
Títol original: Chwila.
Text en català i polonès.
XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»
