Ciutadana soc de nit

Ciutadana soc de nit
més que de dia.
La ciutat és per a mi,
amb ningú l'he de partir
ーl'ànima em guia.
I no temo què serà
si la llebre va a caçar.

Amb la lluna jugo a fet
entre les cases;
anuncien les parets
plomes, films i colorets
com bales rases.
Quan la llebre passarà,
no sabrà on és que va.

Per la nit plena de llum
deixeu-me sola.
Escenari tot a punt;
dansarí fa un salt amunt,
direm que vola.
Quan la llebre mirarà,
tot s'esbalairà.

                       1956

De: És a dir. 

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 235

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII

Reconstrucció

 Així vivim nosaltres, a cada pas
                                  dient adeu.
                    Rainer Maria Rilke

Als ulls de la infantesa vas a protegir-te
del brunzit de dies estrets i humits, de vells
carrers rovellats, de polseguera antiga
i aspra, de la incertesa, tan certa.

I a les finestres de l'ànima, enfiles un clam íntim:
la lluita de ser-hi en l'avui                   i més enllà.

Que no s'hi val morir-se sense reviure.
Que res no s'acaba i tot de nou recomença.

De: III. Renéixer de la cendra = Errautsetik birsortzea

Lluïsa Etxeberria. A recer de les paraules = Hitzen aterpean. 2025. P. 132-133

Pròleg de Francesc Parcerisas.
Il·lustracions de Maragda Cuscuela.
Traducció a l'euskera de Jon Elordi.

Text paral·lel català-euskera.

De cop

De cop el cristall
del teu riure; obre fonts,
obre portes, safrans
i campanetes

el cristall
del riure
teu.

De: El blau de la lluna

Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 21

Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.

Text en grec i català.

També és això

L'art és conjurar l'existència
perquè perduri
però el seu espai s'estira vers l'invisible
I hi ha la intel·ligència que els elements enfrontats
els uneix per la semblança
Hi ha una cosa audaç
perquè busca la immortalitat
essent -com tot- mortal

De: TENDRESA = CZUŁOŚĆ (1992)

Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 71

Prefaci, selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

Esclat feréstec

   (Oda al pi nan del Garraf)

Esclat feréstec,
petita permanència
fendint la roca.
Agulles ufanoses,
ulls verds sobre la pedra.

Marisa Olivera
Barcelona, 1946
Inèdit, 2010

De:  Pi blanc (Pinus halepensis)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 212

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Les dolces mans

                      XVII

Les dolces mans que em van pertànyer,
tan petites, tan especials,
després d'aquests errors mortals
i de tantes coses paganes,

darrere les rades i els mars,
i els països i les províncies,
més reials que en era de prínceps,
les dolces mans em fan somiar.

Mans en somnis, mans damunt l'ànima,
¿sé, per atzar, què us vau dignar,
enmig d'aquests rumors malvats,
a dir a l'esperit que s'esglaia?

¿Enganya ma visió casta
d'avinença espiritual,
de complicitat maternal,
de devoció estreta i vasta?

Dolços pesars, pena tan bona,
somnis beneïts, mans venerades,
feu sisplau el gest que perdona!

Paul Verlaine. Saviesa = Sagesse. 2026. P. 82-83

Traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual.

Text en català i francès.

Romandre

                     Alguna vez
          Alguna vez tal vez
      me iré sin quedarme
me iré como quien se va

         Alejandra Pizarnik

Com menys em desplaço
més noto el moviment
del territori
que no vull abandonar.

Fidel a la terra,
fidel a la terra,
fidel a la terra resisteixo
la fugida del viatge.

La promesa del nòmada
és sedentària.

De: La incertesa del cultiu. 

Anna Fernández. Partir. 2022. P. 34-35

Il·lustrat per Judith con H.

Epíleg de Lluís Calvo.

Espai imperforat per l'aigua

Espai imperforat per l'aigua de les paraules.

Ploradissa d'espills,
alçament de l'invisible en el transparent.

Enlluernada,
respires fondament la llum i n'obtens
més paraules.

La memòria vagament les reconeix:
apareixen borbollant,

remouen mars i diluvis,

redrecen cossos
salvats per sempre de l'aigua o del desert.

De: I. Minutíssima

Empar Sáez. Òrbita. 2020. P. 32

Els infants matiners

Molts infants ensopits, de bon matí,
suren per la ciutat, i el seu entorn,
amb la mare o el pare, que, apressats,
els porten a algun lloc que desconec.
(A casa els avis o a la guarderia,
probablement.)
                      Viatgen en cotxet
o en motxilles petites de colors.
Es fa difícil de baixar l'escala
del metro, amb un cotxet de criatura.

Temps estrany, de viatges infantils,
de moviments de gent amunt i avall
frenètica i nerviosa.

                                 Tot va bé,
La gent es mou, vol dir, doncs, que té feina
i que pot anar fent, i pagar un pis,
durant vint o trenta anys, perquè cal viure.

Com seran uns infants tan viatgers
quan siguin grans?
                  Vaixells en la tempesta,
nòmades, inquiets, ocells de pas?

Potser més d'un escollirà la pau
d'un pis que els pares van pagar amb esforços
gràcies als seus viatges matinals.

I rere els vidres d'aquell pis, antic,
sense ambicions, tranquils i sedentaris,
contemplaran una ciutat immensa
que jo ja hauré perdut per sempre més.

De: Passeig
[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]

Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 21-22

Il·lustracions de Bernat Borràs.

El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,

el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).

De: La ciutat viva.

Albert Rossich

Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

Penses en l'arbre

Penses en l'arbre que s'omple de serps
-tu hi empeltes la poma-,
penses en els fruits escrits que davallen
amb picarols i cossos ondulants.

Oferiments linguals, retràctils, ventregen
en l'aire,
avancen per aigualeres i fangars.

Desarbrada, esborres el rastre carnal
on s'aparia la culpa.

Prova de desembullar les teves branques,
de pujar per la llum ufana
i esperar, enroentida, la pluja, la grana,
el fruit innocent.

Prova de no distingir entre arrel,
fruita, vena i serp;
entre carn, terra, sang i paraula.

I no arranquis els ulls càndids de l'escurçó,
ni la nit mistèrica dels arbres;

hi han desat, abandonades, pellofes
i escates lluents,

hi han desat el verí benigne que rebrosta,
incoercible, de l'aiguaneix.

Empar Sáez
(Pertuis, Provença, 1963)
Inèdit, 2020

Es troba en el llibre:  

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 67

De: Arbre de les serps (Radermachera sinica)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Iuca

La iuca m'interpel·la i miro endins
per perdre'm en l'arrel del seu misteri,
la saba al cos, la seva sang.
L'entorn m'aguanta la mirada
No hi ha dolor ni por
a recer de l'esguard de les fulles.

Bruna Generoso
(Barcelona, 1986)
Inèdit, 2020

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 119

De: Iuca (Yucca elephantipes)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

B'ELEEB'

Tornaran,
els rius també parlen,
es trenquen i ploren.

Un d'aquests dies o d'aquestes nits
tornaran
ho saben els ocells
un dia tornaran amb fúria
com arriben les tempestes.

Tornaran, i davant de la necessitat de retrobar-se, reobriran els seus camins antics,
sacsejaran la terra
i alliberaran les artèries que l'humà ha obstruït.

Ho saben els ocells.

De: Rumors del meu pensament.

 Guatemala

Idioma: Maia q'eqchi'

Manuel Bolom Yaxcal

Llengües vives : mostra poètica de llengües indígenes d'Abya Yala. 2025. P. 127

"Agraïments" del PEN Internacional. 
"Llengües vives. El procés" introducció.
"Cada paraula en llengua aborigen és una bala per la llibertat" d'Urtzi Urrutikoetxea.
"A tall de presentació" de Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, editor.
"Introducció a l'edició catalana" de Laura Huerga.

Traducció d'Octavi Gil Pujol.

Plou i fa sol

                Admirant una vegada més la societat civil catalana
i aquells exiliats nostrats, que encara no poden tornar a casa

Les meves tv's no funcionen,
i algun polític nostrat per fi aprèn
a parlar en la nostra llengua.
Sí, la catalana, la meva i la de la gentada,

la que més he estimat i estimo.
A Badalona, què en diria el Mestre?
Què en pensarien aquells soldats,
els de Muret, en la jacobina França?

Mentrestant encara hi ha gent
que no pot tornar a casa.
Expatriats: m'hi apunto.
Exiliats: quina basarda!

Marta Pessarrodona. Re(visions). 2026. P. 61

Pròleg d'Àngels Gregori.
Epíleg d'Andreu Gomila.

Meravella

Donar-te dos llamps
dins una botella

i els trons en una altra
que hi faça parella.

Penjar-li del coll
al llop una esquella

i caure de son
comptant una ovella.

Creuar l'oceà
al llom d'una abella

i alçar-me d'un bot
si un Boeing m'atropella.

Llegir-te la ment
guaitant per l'orella

i fer créixer boscos
quan plante una estella.

Menjar al McDonald's
un plat de paella

i els fils de la història
que els talle el titella.

Fugir del poema
dit amb cantarella.

Açò sí seria
una meravella.
(O no.)

Pau i au. Després de l'u ve el dos (i darrere ve el tercer, que encara pot ser pitjor). 2024. P. 14-15
Il·lustracions de Vane Julián.

VII Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí.

Tens la força de les coses

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

Enric Casasses. D'equivocar-se així. 1997

També es troba en el llibre:

Enric Casasses. Petits poemes. 2025. Poema 2

Il·lustracions de Mercè Galí.

Edició a cura de Judith Barnés.

Les alzines i els roures

Les alzines i els roures,
amics de les bruixes,
obren les branques per respirar
l'aigua que els xopa
i els dona la força
per gaudir del vent,
de la llum, dels ocells,
i de la remoreta de la nit
teixida de mil silencis.

Joana Bel
(Barcelona, 1965)
A la nit, el bosc belluga (poemari) per a infants) (Baula, 2005)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 251

De: Roure (Quercus petraea)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Emprendre

Emprendre rutes
de l'esperit fa eterna
la vida al Cosmos.

De: Instants

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 233

Pròleg de Carles Duarte.

Mare

Melic endins
un cordó tiba el baf
umbilical.

De: Vuit haikus

Damià Rotger Miró. L'ésser i el llamp. 2025. P. 72

XXVII Premi de Poesia Vila Lloseta de poesia 2025.

Hauríem d'aspirar

Hauríem d'aspirar a ser una hòstia:
rodons com el llevat, fermentats com el pa,
nutricis com farina. Hauríem de voler
tenir molla, i la crosta per si ens cal.

Però la mona ho desmentia:
-Què en farem, aleshores, del desig?

XXVII

Sebastià Alzamora. La part visible. 2009. P. 47

Premi Carles Riba 2008.

Flor que fa

 Als versos, fills
一flors, al ventre.

Laia Martínez i López [Laia MaLo]. Afollada. 2016. P. 10

Epíleg "Laia Martínez i López: sense trampes" d'Antònia Vicens.

Solitud

Les pedres també volen estar totes soles.
I les oliveres
i les cases tancades, amb ombres fosques, a l'aguait.

De: La dona és un signe guixat al mur d'Al·là.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 32

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

Escriure

                 Escribir un poema es reparar
la herida fundamental, la desgarradura.
               Porque todos estamos heridos.
                               Alejandra Pizarnik

Escriure l'esquerda
fins que la paraula es fa caverna
on reverberen tènues veus de l'endins.

Acollir el dolor que sanglota
i bressolar-lo amb cançons
fins que s'adormi tranquil, a la falda.

I, llavors, sentir-lo respirar,
contemplar-ne la poesia.

De: La intempèrie.

Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 42

aquesta llum

aquesta llum
no deixa créixer res
tanco els ulls
i busco

Júlia Sentís. Palpentes. 2026. P. 9

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

Després de la pluja

Després de la pluja les formes
dels arbres de plom. Mas
sa tallants. El color que substitueix
els negres d 'una tarda plu
josa. Un blau propi de quan
para de ploure sobtadament.

Ha estat estranya la desaparició
de les formes en l'aire. La caiguda
dels tons. Tot d'una han vo
leiat les formes en l'aire.

Fiama Hasse Pais Brandão. Amor pels llibres = Amor pelos livros. 2004. P. 58-59

Traducció de Jordi Domènech.

Text bilingüe català-portuguès.

Nota dels editors i nota biogràfica.

Urbs de llum

Urbs de llum, matí, temps edificat.
Indret on llogar les hores. A canvi,
Un solar, la selva de males herbes
Cap a la fi de la tarda. Parcel·la
De raval, com al lleure d'extraradi
Construiré la llar, la nit serà.

De: Plànols

Anna Pantinat. Construcció de la nit. 2013. P. 9

Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors 2012.

Oasi

Tots els teus ensenyaments són com l'empremta
de les sabates sobre la pols: són els fills de les
sabates, però no són les sabates.
               CHUANG-TZU

Tots els neons de l'aula s'encenen per mirar-vos
i un fil blau es projecta dels vostres ulls als meus.
Navego amb els rems de la veu
pel vostre oasi invicte, i vaig plantant a l'aigua
els mots que aneu teixint amb fils del meu desert.

De: III. Dinou retrats i un autoretrat

M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 66 

Premi Carles Riba 2010.

Cada pedra

Cada pedra d'aquest barri mariner
em diu bon dia tot picant-me l'ullet,
i sé que li agrada veure'm sovint
vagarejar distreta pels seus carrers.

De: Tornar al mar: d'Essaouira a la Barceloneta, setembre - desembre de 2016

Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018. P. 62

Dibuixos de Noemí Morral.

Lickan-Antay

al lloc més àrid del planeta
allà on el fred glaça les nits
i cremen els migdies -incendis sense foc-
al desert d'Atacama   a Xile
hi ha relats hi ha llegendes  memòria
una llegenda remota que convoca la vida
la vehemència tenaç de qui creu en el sí
de qui vol resistir i vol fer demà

res d'això no sabia
fins que he mirat de prop  aquests teus ulls

De: Emergència

Mireia Calafell. Si una emergència. 2024. P. 52

Epíleg de Pol Guasch.

Premi Carles Riba 2023.

Aixopluc

Els cants desconeguts em donen aixopluc.
Les seves veus s'apropen amb ales rialleres
pels racons i carrers de la meva ciutat.
Enyorada dels sons desterrats del meu poble,
els abraço amb els meus, vius, llançats a l'oblit.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 36

Pròleg de Montserrat Rodés.