També és això

L'art és conjurar l'existència
perquè perduri
però el seu espai s'estira vers l'invisible
I hi ha la intel·ligència que els elements enfrontats
els uneix per la semblança
Hi ha una cosa audaç
perquè busca la immortalitat
essent -com tot- mortal

De: TENDRESA = CZUŁOŚĆ (1992)

Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 71

Prefaci, selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

Al·legoria

La bella falena desperta la nit
que vetlla, tendríssima, el dolç xuclamel.
El joc, la llaçada que trena el delit
i el gaudi, en presó, dins la seda d'un vel.
L'amor vol uns signes si deixa ser dit.
Les castes paraules reclamen un tel.




Hermínia Mas, dins,

6 poetes 83, 1983

Cauen gotes a l'estany

Cauen gotes a l'estany,

dolçament arriba l'ona

a l'espina del roser...

Llei, fretura, captinença,

infortuni, tremolor,

la falena me'ls fa enfora...

Observant-ne tot l'encert,

tanco el llibre que em bescanta.

Miquel Bauçà. El crepuscle encén estels, 1992