Amb el meu cos de granota vaig entonar
la literatura, el real i el diví,
lloant l'aurèola de gotes
que em va encadenar els punys.
Estimant les paraules ressonades
per la contracció de la pell, per l'amor,
que de la gola em va sortir en els versos
com si fos de paper tota l'aigua.
Com a granota, vaig viure sola, i en secret
vaig lloar cada cop més fort el Verb
que em deixa ser, per no ser.
.
Si davant el tema zoomòrfic dels poemes
alguns lectors, entre els quals els exegetes,
no em consenten algun cop ser poeta,
hauré de reconèixer que és l'hora
de ser, sanglotant, ronca,
solitària habitant del pantà,
granota cantant, poeta inútil.
.
Aquell qui veu i descriu
visions i al·lucinacions
de granotes, insectes, gossos,
hipòcrita lector de si mateix,
el seu semblant,
és l'escrivent ínfim.
Que la Mare Natura el conforti,
si els seus exegetes almenys
li ho consenten.
.
Versos, molts, per tal de, finitament,
arribar a conèixer les coses pròpies.
Essent com aquella granota poètica
que envejà el toro
i va rebentar de finiment.
.
Els llargs anys en què vaig xuclar llot
per sadollar poemes són
desamats.
Castiga'm, tu, lector,
que els més subtils i estults
dels animals de la faula
van ser les granotes,
i els poetes que del engany
fan poemes.
.
Si el tema és fitomòrfic, en els poemes,
soc còmplice de la meva mutació,
més ben dit, soc de fulla caduca
en consciència. I ni així,
amb tan llarga passió per la Natura,
cap lector, l'únic, l'estimat,
no em va portar el llorer i la corona.
.
Tant amb la llengua i els ulls vaig dilapidar el que és real
ーincloent-hi els llibres on és
descrit i dit diversos copsー
que un dia vaig haver d'aplegar les restes
i unir amb línies les síl·labes
que, en la realitat, com les coses,
estan unides. A vegades, en mirar la realitat,
una síl·laba es trenca i cau en el fons buit.
Els crítics, però, aquella mena de lectors, que el Verb els beneeixi,
sense mirar la raó intimíssima,
van veure les meves síl·labes mutilades
com la misèria de l'amor de qui vanament estima.
.
Tota la literatura està per llegir.
Tota la literatura ha estat traïda.
I, enllà de la seva naturalesa sempre nul·la,
en el futur més encara es perdrà.
També el paper, que avui
en bellíssims fulls és fullejat,
entre els dits humans,
un dia serà rosegat.
Una altra matèria nova i, per uns moments,
no gens vana ha de captar les veus
dels bards, d'oïda
més atenta als sons sonors.
Així els poemes són la meva pols
en el polsim dels llibres ja desfets.
Traducció de Jordi Domènech.
Text bilingüe català-portuguès.
Conté una nota dels editors i una nota biogràfica.
