Oh fills meus
escampats com l'herba clara,
vàrem ser quatre rius amb cinc afluents
i un immens himne d'amor.
Qualsevol os ens hauria agredit
sadolls com érem de mel.
La nostra dolcesa
és gran com la paraula del déu pur
que veu com s'esfuma la terra
davant del seu fulgor.
Son madurs els raïms, el camp llaurat.
La muntanya dels núvols se separa.
Sobre els miralls polsosos de l'estiu
l'ombra és caiguda.
Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.
Fuig amb les orenetes
l'últim turment.
———————————————
QUIETE
L'uva è matura, il campo arato,
Si stacca il monte dalle nuvole,
Sui polverosi specchi dell'estate
Caduta è ombra,
Tra le dita incerte
Il loro lume è chiaro
E lontano.
Colle rondini fugge
L'ultimo strazio.
Giuseppe Ungaretti, dins,
Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo. 1984
De la traducció catalana: Tomàs Garcés
Introducció de Marià Manent
Sentint el cel
Espasa matinal,
I la muntanya que li puja a la falda,
Torno al sòlit acord.
Als peus fa angosta la pujada
Un arbrissó cansat.
De l'enreixat de branques
Miro renéixer vols...
—————————————
Udendo it cielo
Spada mattutina,
E il monte che gli sale in grembo,
Torno all'usato accordo.
Ai piedi stringe la salita
Un albereto stanco.
Dalla grata dei rami
Rivedo voli nascere...
Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1988
Edició bilingüe
Traducció de Lluís Calderer
En lluita entre tu i la poesia,
no em pots pas arrabassar
aquesta dimensió de llum,
ni enderrocar el dol de la fe
perduda, aquesta fe tan gran
i transparent com el roure
que s'assembla a un bell arbre infinit,
i la llum esclata des de les venes
fins al magnètic secret de la poesia.
En lluita entre tu i la meva agonia,
ara fuig l'amor: és un cant complet
nascut de la vida que sadolla
de pregona pietat el meu pobre cos.
Alda Merini. Balades no pagades = Ballate non pagate. 2019
Traducció de Nora Albert
Epíleg de Lucia Pietrelli
