Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

24 de febrer 2019

Un súmmum

Quan obres
la mà
i tu et penses
que és tan buida
i t'equivoques tant
que em
destrueixes
sense voler:

està tan plena

que ara
tot el seu
pes

ens
devasta.


24-16



Jaume C. Pons Alorda. Era, 2018

Pr.: Eduard Sanahuja Yll
Epíleg: Lucia Pietrelli

La rua

Dracs,
baldufes,
conills,
ocells,
  vampirs,
  ratolins i rates!
Bruixes,
indis,
astronautes,
  prínceps,
  cowboys i pirates!
El món
està trasbalsat!
Tothom ha sortit
  disfressat!
Ja arriba
  el Carnaval!
Una festa...
  on tot s'hi val!



Anem de festa!. 2009

Text: Lola Casas
I·lustracions: Carmen Queralt


23 de febrer 2019

L'illa

Quan vam veure l'illa, lluny,
com un puntet sobre el mar,
aquest llibre tenia els fulls en blanc.
Era el llibre de l'illa
i encara no en sabíem res.

Ara és el llibre dels vòlics, dels
laquidambres i altres espècies,
que són la gent que hi viu.




Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies, 1986
Text: David Cirici
Il.: Marta Balaguer

22 de febrer 2019

Closes i canyes

Closes i canyes
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
Aquest ha estat un temps per als presagis.

Teixida de carmí en el traçat de les hores
La vida es refà:
Un esbós de somriure en els ulls lluminosos
Haver vist
El traçat de l'extens en l'inimaginable Paradís.

I de nou, en l'instant
Closes i canyes.
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.


¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

Paliçadas e juncos
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Tem sido este o tempo de prenúncios.

Tecida de carmim no traçado das horas
A vida se refaz:
Um risco de sorriso nos olhos luminosos
Um ter visto
O traçado do extenso no inimaginável Paraíso.

E de novo, no instante
Paliçadas e juncos.
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.



Hilda Hilst. Del desig = (Do desejo), 2017
Tr.: Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall

guerra creixent

guerra creixent

en el seu primer quart, quan a les trinxeres el greix cau
com rosada, una capa fina només
de margarina de cascos blaus



o sacs de roba blaus

que surten de la ciutat, on al vespre els flocs de camuflatge ronden entorn dels tubs
d'aspiració, les cèl·lules civils
totes

ja dues talles més petites


––––––––––––––––––––––––––––––––


zunehmender Krieg

in seiner ersten Sichel, wenn in den Gräben das Fett zu tauen
beginnt, ein dünner Aufstrich nur
von Blauhelm-Margarine



oder blaue Kleidersäcke

stadtauswärts, wo abends um die Absaugstutzen die Tarn-
flocken lungern, die zivilen Zellen
alle


schon zwei Größen Kleiner



Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008

Tr. i pr.: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte

21 de febrer 2019

La remor dels arbres

La remor dels arbres

els ulls que s'obren

com l'albada

La cançó que viatja en cercle

impàvida




Natividad Ayala. El cel dins la pedra. 2018

Dibuixos de l'autora

Els sabaters degotegen

Els sabaters degotegen 
frenèticament
al rostre del riu.
Somric, plàcida,
acaronant la pell encallida de la pedra,
on queden escrits el temps
i la memòria de les fulles pintades.



De Més digressions d'un marge de riu



Laia Noguera i Clofent. L'oscultor, 2002
Premi Amadeu Oller 2002

El millor argument

Tots els silencis que vam crear
Eren com intricades teranyines
Que una aranya teixeix per despit;
I totes les morts que hi són
Embullades —aquesta monotonia de crims—
Jeuen lapidades i desfetes
Enmig dels ossos de la raó.

Que poc que en sap l'onada,
Del menyspreu de la terra;
I tanmateix l'onada persisteix en el seu afluir,
I la resistència no es ret
Si no és amb l'esperança d'una certa victòria.
Deixeu que l'eternitat es consumeixi a poc a poc,
El millor argument!


───────────────────────────


All the silences we built 
Were like intricate webs
A spider weaves out of spite;
And all the deaths entangled
Therein —this monotony of murders—
Lie stoned and broken
Amidst the bones of reason.

The wave  little realises
Disdain of land;
Yet waves flow ever on,
And resistance yields not
In the hope of certain victory.
Let eternity burn slower
The better argument!




John William Wilkinson. El millor argument = The better argument. 1991

Traducció: Lluís Comes i Arderiu

17 de febrer 2019

Poesia. Música de l'ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s'expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l'ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l'ànima, teixida amb paraules.



Rosa Fabregat


Dia Mundial de la poesia 2019

Una nena estira les estovalles

Porta un any en aquest món
i en aquest món no tot s'ha examinat
o posat sota control.

Ara estan a prova els objectes
que per si sols no poden moure's.

Fa falta que se'ls ajudi,
que se'ls mogui i empenyi,
que se'ls passi d'un lloc a un altre.

No tots ho volen, posem per cas l'aparador,
l'armari, les caparrudes parets, la taula.

Però les estovalles a la taula tossuda,
si s'agafen bé per les puntes,
ja s'animen a fer un viatge.

I a la taula tremolen amb il·lusió
els gots, els platets, la gerra amb la llet,
les culleretes, un bol.

Que interessant saber
quin moviment escolliran
quan trontollin sobre el cantell:
una passejada pel sostre?,
un vol contornejant el llum?,
un salt a l'ampit i d'allà a l'arbre?

El senyor Newton encara no hi té res a veure.
Que ho miri des del cel sacsejant els braços.

Aquest assaig s'ha de dur a terme.
I s'hi durà.



Wisława Szymborska. Instant. 2018

Traducció: Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

16 de febrer 2019

Paper

Potser caldria fer paper
amb fibra de lli
per a vestir les paraules
que escrius.

Potser caldria recordar
les teves fibres de bedoll
que enyoren el vent
i cerquen ara la veu de les muses.

Potser abans eres
part d'un pi que somiava
fer acupuntura del cel
amb les fulles.

Potser les teves fibres curtes
d'Eucaliptus reconeixen
i capten l'aroma
d'un poema.

Potser, ja lluny del papir
i del pergamí,
t'adones que els teus fulls
són fulles de l'arbre de la cultura.

___________________________


Quizá habría que hacer papel
con fibra de lino
para vestir las palabras
que escribes.

Quizà habría que recordar
tus fibras de abedul
que añoran el viento
y buscan ahora la voz de las musas.

Quizá antes eras
parte de un pino que soñaba
hacer acupuntura del cielo
con las hojas.

Quizá tus fibras cortas
de Eucaliptus reconocen
y captan el aroma
de un poema.

Tal vez, ya lejos del papiro
y del pergamino,
te das cuenta de que tus hojas
son hojas del árbol de la cultura.




Assumpció Forcada. Tecnologia = Tecnología. 2013

Per aspera ad astra

Serà com perdre la calma
o trobar-la del tot
pels carrers i pels ulls
i una mica esclafada
i agafar-ne el garbuix,
que encara batega,
i dir-los ❝mireu:
pel camí més difícil,
amb la llengua ferida,
amb els cors barrejats
i amb res més a les mans
que altres mans i una pregunta,
però a les estrelles s'hi va
i són aquí a terra.❞



Blanca Llum Vidal. Amor a la brega, 2018

Postfaci de Mercè Ibarz.

10 de febrer 2019

ISOMERIA

Si algun dia trobem
la fórmula màgica
que ens permet viure amb harmonia,
caldrà estudiar els tipus
d'isomeria de les hores:
la de cadena, la de funció i la de posició;
les seves diferents propietats,
i fer que aquestes unions diferents,
aquestes orientacions en l'espai de les il·lusions,
deixin fora la monotonia o l'estrès
que ens aclaparen moltes vegades.


____________________________



Si algún día encontramos
la fórmula mágica
que nos permite vivir con armonía,
habrá que estudiar los tipos
de isomería de las horas:
la de cadena, la de función y la de posición;
sus diferentes propiedades,
y hacer que estas uniones diferentes,
estas orientaciones en el espacio de las ilusiones,
dejen fuera la monotonía o el estrés
que nos agobian muchas veces.




Assumpció Forcada. Química i física = Química y física. 2012

Traducció: Assumpció Forcada; Ángeles de la Concha

Pròleg: David Jou

09 de febrer 2019

He triat

He triat les arrels cap a tu.
Els baixos continus que ens sostenen.
Cerco els incendis als teus esvorancs.
Branques cremades alçades per rebre el plugim.
Fendeixo.



Laia Noguera i Clofent. Triomf. 2009

Premi Miquel de Palol 2009

El llegat no és la casa

          El fum i les paraules
            ritmaven una dansa,
            el fum s'esvaïa en el cel ras,
            quedaven les paraules.



El llegat no és la casa,
el llegat no és cap cosa.
És la vida el llegat,
atrapada en paraules.

El cisell allibera
l'obra d'art de la roca;
el maçó, sobre el mall,
dona forma a la força.

El vell rastre de dits
m'ha llegat l'aventura
de construir
i signar
la partitura nova.
Reblerta d'esborranys
i fenedures.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic de Melcion Mateu

06 de febrer 2019

Fer murgonar un text

Fer murgonar un text. Això és, colgar-ne un sarment de
ratlla per fer-ne un text nou. I sí, així que ho fem, el paper
s'enfosqueix de lletra i gemes de creixement de lletra.





De 64 PUNTS I A PART


Perejaume, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.64

03 de febrer 2019

Per la mar nostra

Un prec per la mar nostra,
que és viu mirall del cel
i a vostres peus es postra,
Regina del Carmel;
un prec per la mar nostra
us fa mon cor fidel.

Vetllau per la puresa
d'aquest espill tan clar;
que mai més no en faci presa
la guerra i el matar.
Guardau la jovenesa
de nostra vella mar!



Maria Àntonia Salvà. Poemas = Poemes, 2006
Tr.: Jaume Pomar
Pr.: Sebastià Alzamora

En el camí del cor

En el camí del cor s'apressa

el ritme del vent

En la sang

el tremolor dels arbres




Natividad Ayala. El cel dins la pedra, 2018
Dibuixos de l'autora

Quan els grans arbres cauen

                                 When great trees fall
                                     Maya ANGELOU


Quan els grans arbres cauen
a l'altra banda del món es desperta algú
a qui havien anestesiat perquè dormís.

Quan els grans arbres cauen
potser encara queda gent dins les esglésies
perquè els sacerdots es puguen confessar.

Quan els grans arbres cauen
hi ha qui prova de fer esclatar bombes
mentre uns altres omplen pots de confitura.

Quan els grans arbres cauen
es trenquen els papers que signaven un acord.

Quan una gran dona cau
els mestres continuen obrint cada matí les escoles
i al mercat arriba el peix fresc directe de la llotja.

Quan una gran dona cau
amb ella sempre en cauen dos més:
la que la segueix buscant en la gent que s'hi assembla
i la que observa a la que no la deixa d'enyorar.

Quan una gran dona cau
el paisatge queda nu com una bústia sense cartes.

Quan una gran dona cau
tot el fred del bosc s'instal·la en una casa.
I ni una primíssima línia de sol
travessa al bosc els troncs dels arbres
o entra per la finestra d'una casa amb dol,

quan una gran dona cau.




Àngels Gregori. Quan els grans arbres cauen. 2018

Glorieta de vims

Glorieta de vims;
s'aboquen pels vitralls
els rosers en florida;
munió de flabells
vinguts d'arreu del món
enjoien les vitrines.
Envoltada de llum
dins de l'estança closa
una dona reposa
els peus sobre un escó.
Li germina en els ulls una alegria nova,
cada batec un parpelleig d'estels; estotja
dintre seu una promesa, l'habita
un repicar de cascavells.
Amb gest senyorial
desfà la trena flonja
d'acolorida mel,
destrena una recança:
            quan em mirin als ulls
                     els teus ulls diran mare.




M. Teresa Saladrigas. Patrimoni secret, 2005
Pòrtic: Melcion Mateu

l'herba

l'herba

s'estén terra enllà, arran de turó, turó avall, es torna arròs
i te i de nou herba ―




Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008

Traducció: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte

01 de febrer 2019

Invoco cels clars i oberts

Invoco cels clars i oberts,
d'ulls plens de sol i de llum.
No els grisos, foscos,
premuts de negres presagis.

Mira aquesta blanca pàgina.
Se t'obre perquè   despresa
hi escriguis amb lletra 
ben clara   el teu nom.



Montserrat Abelló. Són màscares que m'emprovo--, 1995

creu

                          creu...
                  podria concedir...

Jo estimo les coses delicades...    ] això... i l'amor
m'ha fet tenir part en l'esclat del sol i la seva bellesa.




Safo, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2018, núm 110/111, p.91
Tr.: Jaume Pòrtulas