Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 de maig de 2016

ALBADA

  Recolzat al balcó, per on s'enrosquen
les gentils i florides campaneres,
per on com una verda catarata
pomposament, tota raïms i pàmpols,
se desborda la parra luxuriosa,
rebo el petó del sol ixent.
                                         La brisa
du perfums estivals que el cor penetren;
el cel és blau i rutilant; sonores
al voltant dels raïms brunzen abelles.

  Damunt dels pàmpols, gravement gaudint-se
dels raigs del sol, les zumzidores mosques
se refreguen les mans amb complacència,
com hisendats per qui el nou jorn se lleva
sense temors ni angoixes...
                                          Quina calma,
quin benestar respira el món! Quant bella
se desperta la vida! Quant ditxosos
semblen la terra, el cel, la llum i l'aire!...
   Cert és que l'Home encara dorm, i em trobo
tot sol amb la Natura cara a cara.

p. 127

Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas



29 de maig de 2016

CANÇÓ DE MAIG

Flor del taronger agre o bord (citrus aurantium) per Teresa Grau Ros
Lo taronger floreix,
       tot ell és flaire;
la flor del taronger
       perfuma l'aire.

Amb son preuat perfum
        l'oreig s'adorna,
parteix ben lluny amb ell...
        mai més lo torna.
Abans no el robi tot,
        oh vida mia!,
baixem al jardí junts
         al caure el dia.

Brandant lo taronger,
        al vent s'inclina,
i una ruixada en cau
        de tarongina.
Correm sota el brancall,
        ma companyona,
i et teixirà la flor
       blanca corona.

Correm, que el taronger
       perfuma l'aire!
Correm... que el mes de maig
       no dura gaire!


Apel·les Mestres / a cura de Joaquim Molas

Dia blau

Il·lumina el paisatge un sol brillant,
el cel, avui, no tem la tempestat.
Veure com brolla l'aigua és fascinant,
i em captiva el to de l'herba del prat.

Calidoscopi de mil colors,
per als sentits, un fantàstic present.
Poesia i simfonia d'olors,
pau, subtil silenci, repòs d'argent.

Els ulls se m'inunden de bellesa
enmig d'aquesta muda immensitat.
Vull impregnar-me de la puresa
d'aquest dia blau que m'ha extasiat.



Imma Fuster i Tubella. Poemes de capvespre, 2004

28 de maig de 2016

MADUIXES

Brases enceses a la gerda prada,
restes d'algun incendi de colors.
Potser sou els joiells que a alguna fada
li han caigut passejant entre clarors.

Però ningú no té la gosadia
d'apagar la dolcesa d'aquest foc,
i fins l'aigua benigna encar atia
les delicades brases com un joc.

Potser són ardents cors d'un vol d'estels
que han caigut a la tèbia terral falda.
I ara s'ancoren amb fines arrels

i s'enrojolen amb l'estival calda.
Un vol d'ocells s'atura als conreus
i als maduixers escalfen els seus peus.


Jordi Gebellí. Retorn a Seor i altres poemes, 1984



27 de maig de 2016

Ocells migratoris

Has mort tantes vegades arraulida
a l'alba densa, opaca, de l'amor!
Com ocells migratoris
anem d'ací, d'allà
cercant estances càlides.
T'endinses vers l'enigma de les coses,
t'embriaga el misteri de l'obscur
i perds el gust benèvol de les hores.

I el traç que et porta a omplir
el buit de tants papers
es fon amb la impossible meravella
de trobar la mesura del desig.



Quima Jaume. Pels camins remorosos de la mar, 1989

Al frontispici, fotografia d'Assumpció Forcada.
Pr.: Maria Aurèlia Capmany

26 de maig de 2016

Cultura d'aigua

Aigua al sòl tant és fang al terra
terrissa redimida al foc
fogons templen fòtils de guerra
guerrera història d'estoc
l'estol d'espases entra en joc
en joc entre coure i fer aigües
aiguabarreig en foc trenca aigües
aigua a càntirs i culte al broc.


Ester Xargay, dins, Bouesia 2006

22 de maig de 2016

D'ulls i mirada

D'ULLS i mirada
bastim la nostra casa;
d'ales i llum,
els besos;
el tàlem, d'aigua,
i de paraules vives
les abraçades.


Cinta Massip. Amurada, 2006

EL LLAÜT DEL BUDISTA JUN

En baixar del Mon Mei,
el monjo de Shu toca
el llaüt.
              Un sol gest
de la seva bellesa
i escolto com el vent
bressola la carena
i l'aigua baixa fresca
pels empits de la vall.
Com s'abracen les notes
a un campanar de gebre.

Mai no s'acaba el dia
a la muntanya blava!



Josep-Ramon Bach. Viatge al cor de Li Bo, 1997

19 de maig de 2016

Nit de primavera

En aquesta primera nit de primavera
vull fabricar un bell poema per tu.
Potser no serà res d'especial.

Repetiré frases que ja s'havien escrit.
Anomenaré paraules que ja s'havien dit.

M'inventaré un somni
que potser algú ja ha somiat.
Sentiré una nostàlgia difícil de descriure.

Recordaré un temps no gens fàcil d'esborrar.
Em refugiaré amb la lluna,
que treu el cap entre les boires.

I després, aniré per començar...



Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999


Primavera lliure

Parc de les Aigües (Barcelona) per Teresa Grau Ros
       A Maria Pilar Anglada i Maria Dolors Bonal

Eixordats pel brogit sorollós de les reixes
no escoltem l'esperança de levíssim trepig.
Car tothom sent la pedra quan esquinça els verds pàmpols
però qui pot veure obrir-se la llavor del forment
o mesurar quant creix l'infant de l'alba a l'alba?
Talment és una flor de desclosa suau
l'esperança: segur, tenaç com el blat tendre
vindrà el seu just esplet quan la neu dansarà
lleugera desnuant-se per les arbredes clares.



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

17 de maig de 2016

No és encara la pell

No és encara la pell, tan sols
una remor en la llana de les camises, un missatge
que recorda les tardes en el fenc, lli rentat, el sol
rosegant un riu al matí:
així la distància entre la meva mà i el presseguer.

Al carrer

les flors es mantenen fins a les taronges,
però l'aroma del verger fa set i els ulls s'enceguen
davant la promesa de grills nous i dolços, els més
dolços. Potser

per això es continua el viatge sense mirar cap enrere.




Maria do Rosário Pedreira. La casa i la flaire dels llibres, 2009
Tr.: Antoni Xumet Rosselló

15 de maig de 2016

Olor mullada dels horts

Olor mullada dels horts,
tendre sospir de la terra!
La riera i el canyar
se van dient amoretes.
Les paraules que s'han dit,
el bon llebeig les oreja,
i va apagant la remor
en el silenci del vespre.
Només vola aquell sospir
de goig que feia la terra:
olor mullada dels horts!

La riera va cantant
i besa l'herba del marge.
Amorosa, la segueix
l'ombra fina de les canyes.
Amb la fosca de la nit
les canyes han fet marrada:
entre els caminets dels horts
ploren la seva enyorança.
El seu plor silenciós
munta com una alenada:
olor mullada dels horts!

Canyes altes del camí,
deixeu que es faci de dia.
Fugiran el grill encès
i l'estrelleta que brilla.
Damunt les aigües del mar
s'obriran alba i gavines
i el camí us demanarà
si ara la riera us crida.
La riera us corferí
Quin alè de melangia:
olor mullada dels horts!

                        L'ombra del lledoner

Tomàs Garcés. Vint cançons i altres poemes, 1949
  
                     

L'arc iris de la llibertat

Els coloms s'aferren amb força
a l'arc de Sant Martí de la llibertat
amb por de caure
si belluguessin a dreta o esquerra
però els lleons blaus
corren amunt i avall
sense por
perquè són allà on els pertoca.
Reis gitanos
que reparteixen cançons de llibertat
com ceptres orgullosos.



Easterine Kire, dins,


XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2016



Literatura

No t'ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l'ordinador,
i ha escrit no t'he besat, no t'he besat la boca
i ara què en faig jo d'aquest voler-te als llavis.

En fa literatura. Només literatura.



Mireia Calafell



De Tantes mudes, 2014

XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2016
Dir. del Festival: Teresa Colom i Manuel Forcano

12 de maig de 2016

8

Boca sud tunel Vielha per Xavi a Flickr
Primer escolta, núvol, la ruta que més escau a la
teva travessia: els cims on reposaràs quan et trobis
cansat, els rius on et refaràs amb aigua pura quan
et sentis exhaust. Després ja satisfaràs les teves orelles
escoltant les delícies del meu missatge.

Kalidasa. El núvol missatger, 2013

Guanyar i perdre

Mai no he deixat de guanyar ni he parat
de perdre. La mort va intervenir, i ara
em veig alliberat de totes dues coses.
Viviu feliços vosaltres que ho llegiu.



Mònica Miró Vinaixa. Perennia : poesia epigràfica llatina, 2015

Dissabte

     Pujaré la tristesa dalt les golfes. M.M. Marçal

Ara haurem d'endreçar
l'espantall que ha quedat  
després de la ventada.

Enfilarem petxines i records,
de la tristesa fonda
en treurem perles de plata
i farem, amb la ratlla del mar,
un collaret de barques.

Amb el cove dels nusos i del plor
farem bugada a la riera clara
i estendrem les paraules al balcó
que el silenci del buit retorni l'aire.

I amb licor d'emocions
i regalims de l'ànima
regarem puntualment el misteri
dels dies que han de créixer
l'endemà d'aquest demà de pedra.


Cinta Massip, dins, 

Homenatge a Maria-Mercè Marçal, 1998


Devora

Ets tan petit, amor meu, petitó meu. Em semblaves tan
gran antany massa gran, massa feixuc, massa mort, potser
estaves enfadat, amb nosaltres les criatures que no veníem
a obrir el portal, que fugíem davant l'aparença, que no
teníem la idea és a dir el coratge ni el sentit de forçar el mur,
que no t'havíem estès la mà, ni desenterrat, que bramàvem
amb un riure agre rere el monument veí mentre la iaia
ta mare plorava a llàgrima viva sobre la teva pedra, et temíem,
estimat, tenia por dels teus ossos em feien basarda els teus
cucs, volia marxar, me'n vaig anar, et vaig abandonar, et
vaig deixar caure en la soledat, on mai no hi hagué oblit.




(Fragment de l'inici)
(Tr.: Marta Segarra)

Hélène Cixous. Si près, 2007 dins,

Nit de poesia al palau : Barcelona Poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2012

L'educació

Mare, gràcies per la vida
Àvia, gràcies sobretot per l'educació
Sense educació, l'ésser res no valdrà
L'ésser no neix pas diví no neix pas humà
S'hi torna, se'n fa
Perquè tria la transformació
Se'n fa sobretot gràcies a l'educació
Què és doncs aquest misteri? un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball

El guitarrista no neix pas tocant
El ferrer no ha nascut pas ferrant
El metge no neix pas bo i curant
L'ésser allò que aprèn es va tornant
Allò que de cor practica constant

No, pare, l'assassí no neix assassinant
Ni el militar altres humans afusellant
El polític no ha nascut entabanant
Ni el comerciant tot murriejant
El savi tampoc no neix pas Sant
L'ésser es transforma per la pensa i la parla
Pels actes i els èxits al sarró
Pel temps però sobretot, per l'educació
Què és doncs aquest misteri? Un enorme treball
El misteri mateix del diví és el treball


Werewere Liking, dins, 

Llibre d'exilis

He perdut mitja vida aprenent certes coses
que cap servei no em fan. Ara sé. Per això
calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,
on vaig exactament. He aprés moltes coses.
He aprés sobretot que vaig. Al dematí
em llavaré la cara i tancaré la porta
i tornaré al camí. Aleshores vosaltres
sereu als vostres llits amb les vostres mullers.
Jo ja sé. Jo no em puc deturar. Jo seré
al camí. No tinc casa. No tinc llit. No tinc pàtria.

                                                      (O. C. vol, 2, p. 14)

Plantar cara a la vida : poemes musicats de Vicent Andrés Estellés, 2013

8 de maig de 2016

A l'aire lliure

XXXI

A l'aire lliure
un sol rialler.
Profund groc endins,
en allò que és petit,
la llum purpúria,
els jardins del joc,
la pell de la innocència.


XXXVII


La terra,
el goig, la pluja,
l'olor porosa, l'aire xop:
la reminiscència que creix.




Jordi Carulla-Ruiz. L'escorça i la mel, 2007
Pr.: Jordi Pàmias

Traç

Amb un bell i antic brial
del color de la metzina
em cenyeixo la cintura
i baixo viva i encintada
fins a la font de la seda
on el brial m'és l'intens raig
de la font del dolç beuratge
i la dolçor m'és el vestit de tela fina
m'és el tel de fulla prima
m'és el gust de la metzina
i el vol també de l'oreneta
i si ho vol també del bandoler
que us en donc brisall d'aquest vestit
perquè us en feu de mar i cel
el traç de ma cintura
damunt la brisa dessota el bes
davall pell bruna fonent a res
que encén de tot pels rals camins
del sol ponent
d'ella naixent.


(Inèdit)


Blanca Llum Vidal,

Pedra foguera : antologia de poesia jove dels països catalans, 2008

7 de maig de 2016

Les cames gruixudes dels senyors

Les cames gruixudes dels senyors,
els adorns i els rínxols de les dames...
El millor que en un museu he vist
són els arbres rere la finestra,
una enorme reverència a l'arquitecte
pels núvols damunt de les teulades.
El millor que he sentit és, un matí de maig,
l'assaig d'una orquestra de vent d'uns nens de primer
des de la finestra oberta d'una escola de música.

Vera Pavlova, dins,

Reduccions: revista de poesia [s.l.] : Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2014 2385-4634 2014: Núm. 104, p. 52-67

5 de maig de 2016

Les clares paraules

Hi ha més pol·len en l'aire que en les flors,
aquesta tarda, i qualsevol certesa
depèn del gest que fem en acceptar-la.
Tan dolçament com dir-te algun secret
a cau d'orella i sentir que la pell
se t'encén de desig altra vegada.
Quan cessi el vent, la nit, amb passes lentes,
ens restituirà l'espai dels somnis
que sembla que hem perdut però que resta
gronxolant-se en els límits de la cambra.
Llavors serà l'instant de dir les clares
paraules tan sabudes, les mateixes
paraules amb què sempre hem repartit
a parts iguals, potser sense saber-ho,
foscos designis i brillants sorpreses.


Miquel Martí i Pol. Les clares paraules, 1992

Citizen Refugees Project

Hi ha milions de refugiats a tot el món. De totes les races i 
nacionalitats. Més de 12 milions són nens. És per això que, 
més enllà dels governs, les organitzacions i les bones intencions, 
els ciutadans que sí que tenim país, volem mobilitzar-nos i 
formar part de la gent que ha decidit que ja no es pot romandre 
amb els braços plegats davant aquesta situació inacceptable.

I hem començat creant la bandera d'un país que no existeix. 
Una bandera formada amb els trossets de les banderes de 
tots els països on, algun dia, totes les persones refugiades, 
podran tornar. Perquè allí estan les seves cases.

Tot moment és

Diada de Sant Jordi a la Rambla de Catalunya (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Tot moment és
si te'l fas teu
i el vius sense
recança.

Així la finestra closa
que voldries amb vista,
per on encara veus
un tros de cel.

Ara, radiant de sol
i d'alegria.



Montserrat Abelló. Memòria de tu i de mi, 2006
Pr.: Feliu Formosa

1 de maig de 2016

IV

Clivia miniata a l'Orto Botanico di Palermo per Teresa Grau Ros
saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
                            el roig

què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?

i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro

Anna Dodas i Noguer. El volcà, 1991