Crepuscle

Acaba el dia.
El crepuscle estén les ales,
acollint badalls de sol,
somriures de lluna
                   i claror somorta.
Les ombres juguen a puntejar l'espai
amb un primerenc enfilat d'estels joves.
El silenci, a poc a poc, entra en escena
engolint sons i remors sobrers.
                    El món s'enfosqueix.
                    La riera decidida i riallera
                               canta la seva cançó
                               constant i sonora.

Lola Casas

De: Cant de riera. 2024

També es troba en el llibre:

Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023

De: Tan senzill com mirar i observar. Tot passejant. Paisatge de terra i mar.

Il·lustracions de Mercè Galí.

Pròleg de Miquel Rayó.

Que va i ve

QUE VA I VE, LA VIDA
ho sabíem abans
de saber-ho,
i que abans del declivi
hi ha sempre un únic
cant de vast excés d'amor,
també. Però que el palíndrom
el tibaríem ebris
del dret i del revés
ho hem après
a còpia d'engolir-nos
els anys.

Meritxell Cucurulla-Jorba. Sempre encara. 2023

Senzill és el goig

He vist carrancs que volen cap arrere

i dos ulls que són peixos quan em parlen

d'amor. I tu, jugant a llançar pedres

que s'engul la muntanya. I el teu

alè engolint-se'm tota, com quan jugues

a llançar pedres que s'engul la muntanya.

Blau vora verd, i dos en únic cos

de cranc, de pi, de cel, de far, de nau

a sota el màgic clar d'una llum nua.

Maria Josep Escrivà. A les palpentes del vidre. 1998