Segueixes un itinerari

Segueixes un itinerari
ple de revolts, d'artificis,
sense saber on et mena.
Voreges límits
- limiten, de debò, els límits? -
fins a adonar-te que el camí
només existeix en la ment,
el portes a dins: el dius
amb mots, amb silencis,
amb allò que escrius.

El camí el fas i et va fent.


Antoni Clapés. In nuce, 2000

A la coberta "Immenso es el silencio" 
85 x 8 cm, 1999 de Kirsa Andreasen

Epíleg de Víctor Sunyol

Ell passava

Ell passava, capblanc, com si parlés
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.

Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.



Marià Manent, dins,

Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001

I - amb les mans de dins

amb les mans de dins

ho deixa dit

i amb la veu dels ulls

___

que no hi ha mots

sinó

d'enllà d'enllà

les coses

Fragment

Víctor Sunyol. De ser només. 2013

Cançó de bressol per a un osset de peluix

Per a Esther Sala, Josep M. Sala-Valldaura, Nathalie Bittoun D. i Charlie. 

I per a Ivette Nadal, que se la feta seva.

Si t’adorms vindrà la nit, la perla blava,

vindrà la son amb set cavalls,

vindran els somnis a bressar-te,

vindrà el repòs, vindrà la calma.

Si t’adorms jo vindré amb tu per camins d’alba,

veurem el mar de set coralls,

veurem els boscos d’or i plata,

veurem el foc i la muntanya.

Si t’adorms tindràs el món, tindràs la flama

tindràs el temps dels set miralls,

tindràs la flor de la llum blanca,

tindràs el vent, tindràs l'onada.

Si t’adorms seràs el cant, seràs la dansa,

seràs el dring de set cristalls,

seràs ressò d’una veu clara,

seràs cançó, seràs tonada.

Si t’adorms, ai, si t’adorms,

seràs l’alè d’una abraçada.

  Víctor Sunyol

ser-hi /ser-ne

en el trasbals de la mirada en mirar el món, allargar el moment de suspendre

la raó, fer-ne moment etern. I la mirada s'alça, autònoma, i es fa. I fa el món.

en un àmbit on la raó no ha entrat encara, però hi senyoreja la veritat.

Fragment

Víctor Sunyol, dins,

Antoni Clapés. L'arquitectura de la llum. 2012