Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inundacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris inundacions. Mostrar tots els missatges

05 de juny 2026

A la terra, amb afecte

llegim les notícies, nosaltres
comptem el nombre de morts, nosaltres
mirem la televisió i els incendis se'ns empassen, nosaltres
aguantem la respiració dins el tifó, nosaltres
migrem cap a la frontera i ens diuen que tornem al lloc que crema, nosaltres
ens enfonsem a la sorra, nosaltres
presenciem com la grava s'esfondra sota l'aigua, nosaltres
mirem d'agafar els mobles que giravolten dins el cicló, nosaltres
enviem salutacions cordials a les inundacions, nosaltres
estem connectats de manera terminal, nosaltres
ens refiem de la tecnologia per lligar-nos a la terra, els uns als altres, nosaltres
nosaltres som estranys coneguts, nosaltres
interpel·lem països rics que contaminen, nosaltres
ens creiem les seves promeses de reduir les emissions, nosaltres
votem els líders que prometen liderar, nosaltres
exigim el mínim, nosaltres
resem pels qui no tenen casa mentre nosaltres
mengem nyoquis sota teulades amb panells solars, nosaltres
ens quedem enrere mentre ells innoven i ens passen al davant, nosaltres
assequem totes les aixetes, nosaltres
fonem les glaceres en nom de l'expedició, nosaltres
veiem unes guerres més mortíferes que les altres, nosaltres
estem al dia del que fan les kardashian, nosaltres
passem fam mentre diem que ens menjarem els rics, nosaltres
explotem davant dels ulls de déu, nosaltres—


Kolema Putuma


Traducció de Jordi Fité.


Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 91

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha

30 de gener 2021

Habitacions de la perifèria

algunes
habitacions suaus de les nostres perifèries
mai han eixit de casa
mai han entrat al bosc espès
mai han caigut al mar
i s'han xopat
i per això no han fet malbé les plantofes, les espardenyes
per a alliberar-les
és per això que les habitacions suaus tenen por
de l'habitual trencadissa de plats,
de les fuites de gas, dels pàncreas i les pells inflamades,
porten ulleres de sol en plena nit
mentre llegeixen novel·les roses els caps de setmana
reguen contínuament les flors per casa
però les flors es fan de plàstic
i inquietes
com nens maltractats
per una inundació de besos


Dorta Jagić


Es troba en la revista:

Reduccions : revista de poesia. Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 119

Traducció de Pau Sanchis.