Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contemplar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contemplar. Mostrar tots els missatges

31 d’agost 2023

Mira la lluna

Mira la lluna alta, llunyana,
sempre al marge de tot.
Cap trontoll de sentiment li fereix el cor,
cap desengany de vida ofusca el seu cel
encès pels estels que s'apropen
quan tot es clou, com les parpelles,
per contemplar la bellesa immensa del món.



Núria Viñas Pujolràs. La bellesa immensa del món. 2023

Pròleg de Rosa M. Noguer Carbonés

29 de desembre 2022

Mecànica celeste

La llum plagiària de la lluna,
la seva forma de brillar
que és la ferida de la nit
i epitafi sagnant del dia
i dels ossos del sol sepulcre
i una alba nova de camí.
La suma de tots els esguards
que hi fan estada al llarg dels segles,
un sediment que cristal·litza
i és erm celeste encès de nit
i les mirades que retorna
als ulls d'aquells que s'hi contemplen.



Ramon Boixeda. El cel dins un pou. 2022

Pròleg de Joan Todó.

26 d’octubre 2022

Visió de Girona

Pel temps i per les boires dels rius esgrogueïda,
de Troia, l'urbs sagrada recordes la beutat:
voltada de ruïnes, de frondes enriquida,
vius concentrada i pura, gelosa del passat.

Sent ver que dins hi deses la visió infinita,
ta calma res no torba ni ta serenitat;
davant del món en lluita, mai no ets enfebrida:
la pau del cor tu serves, joiell el més preuat.

Tenir les arques plenes d'or vil no t'enlluerna:
estàtica contemples del Sol la glòria eterna
quan trenca els dards aurífics al frontis de la Seu;

i enmig dels quatre rius, contenta, allargassada,
com braços de geganta que cerquen l'abraçada,
tos dos cloquers aixeques, fendint la boira lleu.



Miquel Juanola, dins,



Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.
Il·lustracions de Mercè Huerta.

19 d’agost 2021

El reflex de la llum

El reflex de la llum
damunt d'una imatge inerta,
a través d'ombres i relleus
de vida l'omple.

Talment una mà gegant que
l'acarona i fa sentir la força
creativa de la mirada damunt
l'objecte que contempla.



Montserrat Abelló. El fred íntim del silenci. 2008

25 de gener 2020

Somni

Jo dormo i el meu cor vetlla;
contempla els estels en el cel i l'arjau
i com l'aigua floreja al timó.



Iorgos Seferis. Diaris de bord, 2019

Tr.: Joan Frederic Calabuig

12 de juliol 2019

Segre i cigonyes

Flueix tranquil, el Segre.
Flueix tranquil als peus de casa,
pel camí sempre incert de la vida.

Sents que l'enyores, quan a l'estiu
te n'allunyes. I, també, les cigonyes.

Algun dia n'has recomptat 
més de setanta, cap al tard,
tenyides del rosa malva
del crepuscle, sobrevolant
majestàtiques la cinta d'aigua,
en retornar als seus nius,
al cim de les torres de la catedral.

Sempre n'hi ha una encimbellada
al vèrtex de la façana. Mascaró
de proa, fràgil, bellugadís,
les llargues potes com branquillons
a punt de trencar-se.

Forta i potent a dalt del vèrtex.
Escultura animada,
contempla hieràtica la vida
de les formigues humanes,
dessota.



Rosa Fabregat. La temptació de vol. Obra poètica II (1994-2011), 2012
Pr.: Carme Vidal

01 de maig 2019

RECORD

Contemplava retaules.
Llargues formes esperitades
ençà i enllà es movien per la sala:
records fidels, esvalotats.
Des d'aleshores hi ha camins
que creixen amb els anys
i amb la vida m'abandonen,
submergit i lliure i sense res.




Joan Mahiques Climent. Ha passat un estranger, 2005
Pr.: Jordi Pàmias

Premi de Poesia Martí Dot 2004
de Sant Feliu de Llobregat

27 d’abril 2019

He ofegat el meu cor

                                Són màscares que m'emprovo
                                     MONTSERRAT ABELLÓ




He ofegat el meu cor en una mar de miralls. Quan la
mort ha arribat en el dard esclat de la derrota l'he
contemplada amb els ulls ben oberts aprenent a mirar.
He cuidat que els meus ulls no vessessin cap llàgrima.
He vorejat entre esculls i he entrat a emprovar. He trobat
una màscara a mida. Veient-me des d'enfora semblo jo tal
com era, el somriure i l'esguard, la ficció i la semblança,
la imatge i el poema. Amb la màscara soc un besllum
d'interior.

núm. 5


De: Cinc besllums per a un estiu de cendra 
(Una suite per a Montserrat Abelló)



Vinyet Panyella, dins,

Màscares i reclams : vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló. 2011

Pròleg: Carme Riera

21 de desembre 2018

I tot em queda

         XL


I tot em queda
per dir, però m'atanso
a contemplar-vos,
formes, des de profundes
deus d'un serè silenci.



De: Formes i paraules (1975), dins,


Salvador Espriu. Antologia (narrativa, teatre i poesia)  2012
Ed. especial. A cura de M. Isabel Pijoan Picas

23 d’agost 2018

TU I EL MAR

Com que sé que el mar t'agrada
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.

Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.

El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,

viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.

És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.

No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.

És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;

és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!



p. 44

Lina Casanovas. Mel i fel, 1991

20 d’agost 2018

Trobar-se al mig del matí

Trobar-se al mig del matí
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...

Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai



Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995

Mots preliminars: Basilio Losada
Traducció: Ramon Dachs

18 de febrer 2018

Núvols

Blava,
condenses la immensitat del clos
als iris.
Contemples
com els auguris van enganyar-te.
T'encomanes al silenci,
i conclous
les respostes amb un gest.
Has après dels núvols.



Sandra Domínguez Roig, dins,

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013

14 de maig 2017

contemplació

Límits ben definits
inscrits en el cos
ple de vicissituds sexuals,
no deixen de projectar
una bellesa incitada
en el silenci de l'anatomia.
Ni la brevetat del moment
ni el bransoleig de la nuesa,
depassen la imaginació
en un indispensable estímul.




Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010

Pròleg: Joan-Elies Adell

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009

30 d’abril 2017

Los dos campanars

...
Com dos gegants d'una llegió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l'encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l'enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l'eternitat;
semblen garrics los roures al peu d'elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

...

Als catalans de França



Fragment.




Jacint Verdaguer. Canigó. 1944



31 de març 2017

Invitació

Un altre cop s'ha mudat blanca l'illa:
els ametllers s'il·luminen de flor.
Tota la terra de bell nou s'abilla
i en la hivernada vetlla ja el ressò

del cant de la sirena en la conquilla,
de l'ombra amable quan és el temps bo,
de la poncella que espera una filla
que en primavera ha d'oferir-la en do.

Veniu i contempleu-ne l'espectacle,
vós que en ponent palpeu encara el fred.
Lluny del caliu o del sol d'hivernacle,

solcat el cel amb remors de fuet,
viureu un temps en terra de miracle:
en tornar a casa encara en tindreu set.


Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

19 de juny 2016

Des dels murs

Des dels murs et contemplen amb tendresa
tèbies buguenvíl·lees de sang
de les hores foscants que s'encenien
per tot el cel com un senyal d'alivi.
El poema que escriu la teva vida
és sols un vers molt breu a un altre càntic:
et resta solament un horitzó
al que fas cap guiat per les paraules,
finestres de la nit sobre la mar.




Joan Margarit. Cants d'Hekatònim de Tifundis, 1982
Premi Miquel de Palol 1981

05 de setembre 2015

Autoretrat a Terrassa, a l'estiu

Vaig a la papereria,
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.

Quan el cafard m'encalça,

corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.

Les runes de la casa són

com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?

Contemplo el jardí:

mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.



Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998

18 de juliol 2014

Matí feliç

Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu



M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.

Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.

Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo

com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
                         I escric.




Narcís Comadira. Lent. 2012

07 de desembre 2013

Mai no hi ha ombres perdudes

trenquen el cel les aus
i a cada buit em sobta la incertesa
d'una altra ombra perduda.

Potser, Almaisa,
ara ben lluny d'aquell gris de Liorna,
o l'alba que arribà perquè existires
només entre crepuscles.

Mentre contemple els núvols,
els núvols meravellosos que passen,
mai no hi ha ombres perdudes -em dius.
I, seduït pels mots, calle i m'hi endinse.


II


Vicent Alonso. Cercles de la mirada. 1998

17 de juliol 2013

Per als amics de "Mostra"

Contempleu a poc a poc,
en velles xilografies,
segles morts, cendrosos dies,
un allunyat món barroc
i senzill alhora, foc
secret, claror tancada:
s'alçaran a la callada,
tot de sobte, del caliu,
flames, llum, l'art sempre viu
molt al fons de la mirada.



Salvador Espriu.

Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987