Dormia freda la nit de tenebra embolcallada. Cap somni li feia llum, cap respir l'acompanyava... Poc a poc es despertà la veu d'una font de plata i cridava dolçament la claror de l'estelada; la sentia el rossinyol, ai amor!, canta que canta; la sentia el lligabosc, el seu perfum li donava; la bevien els estels i s'abrusaven en flames. També vaig sentir-la jo i dintre el cor se'm clavava; tots els somnis em prengué, rosava totes les albes, i va deixar-me llanguint por la seva veu llunyana... Dormia tèbia la nit i les roses esclataven. Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lligabosc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lligabosc. Mostrar tots els missatges
07 de setembre 2014
Tema amb variacions - XIII -
Etiquetes de comentaris:
alba,
blau,
dormir,
estelada,
estels,
flames,
fonts,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
lligabosc,
nit,
Oliver [Jim],
perfum,
poesia perfumada,
poesia visual,
rossinyols
Subscriure's a:
Missatges (Atom)