A Verdaguer

Tu arribaves el primer

a la fita que ens empara.

Tu oferies a Déu Pare

el teu nom de Verdaguer.

I el teu verd ens dura encara

del primer vers al darrer,

i tornem al teu verger,

que té sempre l'aigua clara.

Amb tu se'ns obren les flors,

i resseguint el teu clos

ens cau la fruita madura.

Dona'ns el goig de sentir

aquest misteri diví

que se'ns torna criatura

Manuel Bertran Oriola

Poemes montserratins. 1997

Epigrama a la Mare de Déu de Montserrat

Verge nostra, Montserrat,
per nosaltres una fita
i una font de pietat;
veritat d'aquella dita:
"Terra negra fa bon blat".



Josefina Tura de Bertran
Manuel Bertran Oriola

Poemes montserratins, 1997

Montserrat, deixeu que tots sardanegem...

 Deixeu que tots sardanegem
     com vostres penyes,
 i feu que bressi les ensenyes
el cant d'amor de la nit de Betlem.

 Ens apleguem entorn de Vós
        amb l'alenada   
del vostre maig i amb l'abrivada
     de la tenora de so cabalós.

  Mare de Déu de Montserrat!
       Formem rodones,
i ens sembla viure en les persones
   de la inefable i ardent Trinitat.

  Flames de goig en contrapunt.
         Passos, compassos,
 delit del cor que passa als braços
i el pensament que  se'n va cel amunt.

       Ai, flabiol! Ai, tamborí!
           Deu-nos l'entrada,
    que ja la verge, enamorada,
  sent a la falda com salta el Diví.



Manuel Bertran Oriola
                    abril 1959

Poemes montserratins, 1997