DE PANICAL

Blaue Blume
Die leise tönt in vergilbten Geisten
                            GEORG TRAKL

Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits
-ignorats a les còrnies congestes-
tremola als murs de la mort i als pantans.
L'aigualida distància descabdella les runes del temps
i ara els arbres cansats es despullen de tu
com si fos un secret el sexe de les coses
amb l'oblit de les ales al recer de les runes.

No era certa la nit al brocal de les hores
ni al fons del pou el silenci del cos astorat!

També el marjal acollia els meus ossos
tanmateix solitaris
teixits lentament per bardisses gastades
a l'atzar de la nit.

S'obrien les finestres de ponent
i totes les parpelles esdevenien llunes.
Les muntanyes llunyanes guardaven el secret
d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits.

Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980