Tot fou, al cor de la planúria,
el somni d'una nit d'estiu.
La dona, l'àlber, la cantúria
de l'ocellada que hi fa niu...
Només sentia un lleu trepig,
i ara la crido i no em respon.
És l'aigua oculta d'una font,
no l'alimara del desig.
Tota adormida, al peu del mur
que el temps llarguíssim esmicola,
sembla una fulla que tremola,
nua, a la branca del futur.
Jordi Pàmias. Incerta vida: antologia. 2010
Ed.: Txema Martínez
Pòrtic: Sebastià Alzamora
Als arbres del sud hi ha una fruita estranya,
sang a les fulles i sang a les arrels,
cossos negres es gronxen a la brisa del sud,
una fruita estranya penja dels àlbers.
Escena pastoral del sud galant,
els ulls botits i la boca desencaixada,
aroma de magnòlies, dolç i fresc,
i de cop l'olor de carn cremada.
Heus ací una fruita perquè els corbs la piquin,
perquè la pluja la culli, perquè el vent la xucli,
perquè el sol la podreixi, per caure dels arbres,
heus ací una collita estranya i amarga.
Abel Meeropol, dins,
Llibertat! 50 poemes de revolta. 2015
Edició i traducció de la poesia: Jaume Subirana
Pr.: David Fernàndez
 |
| Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s'allarga en ombres grises i es trenca i es desfà en blancors de lluna, somnis de pedra viva, espígol i geranis, el domini de l'àguila i l'aurora, on tot és llunyania i tot comença amb la boira i els àlbers argentats: tot el blau de la mar en els teus ulls, amiga meua, és tot el blau que ens basta per dissenyar els dies i les nits. Jaume Pérez Montaner. L'oblit, 1996 |
