Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

29 d’octubre de 2009

Pluja

Sóc pluja entre les saules i el xiprer
i m'enfilo a la nit per vigilar-te el son
i florir com els astres.

Sóc pluja i llisco entre les herbes,

m'escapço la punta dels dits
per submergir-me al fang
i viure dins l'arrel.

Ara sóc pluja per foradar el silenci

i rodolar pel càvec que desenterra el cuc.



Rosa Font. Des de l'arrel, 2009

28 d’octubre de 2009

Poètica

Cala es Cavallet - Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)  per Teresa Grau Ros
Nàufrag de mots
i de sentit el vers,
alço un gran crit
enllà de les muntanyes
i en l'abisme del mar.

Trobaré el lloc
on jau el mot precís,
verge de veus
que no siguin hostils
al somni que m'impulsa.

Ara et vull dir,
a tu que em vares creure,
vaig estimar
sense intentar cap plagi,
era sincer el poema.



Quima Jaume. Poesia completa, 1993
Pòrtic de Maria Àngels Anglada

DEDICA MOLT DE TEMPS A DESVETLLAR EL TEU DESIG

Dedica molt de temps a desvetllar el teu desig,
però no et precipitis pas, només cal que t'afanyis.



Henry David Thoreau (Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990)

Ha deixat dos fills rere seu...

Old city of Jerusalem - Israël
Ha deixat dos fills rere seu, diuen
d'algú que ha mort. De vegades, però,
encara és viu.

El ressò d'aquell gran amor que fou
és com el ressò d'un lladruc d'un gos enorme
en una casa buida a Jerusalem a punt de l'enderroc.




Iehuda Amikhai. Clavats a la carn del món, 2001
Tr.: Manuel Forcano
Pr.: D. Sam Abrams


26 d’octubre de 2009

No és que fos bell,

No és que fos bell,
però, a la fi, hi havia
un cert sentit de l'ordre;
quelcom digne de ser après
en aquell estret diari de la meva ment.


Anne Sexton, dins,


Marta Pérez. Transformacions, 1995

Tardor

A la petita vila,
sona el mormol de l'aigua,
que recalca, amb bombolles,
l'indefinit encant
de les hores perdudes.
Llambordes del carrer,
que el pas dels anys afina;
alts murs del campanar,
que regalimen: sento
l'esgarrifança, al cor,
de la pluja nocturna.
A mitja tarda, arriba
l'esmolet solitari,
amb l'aguda cançó,
que es barreja amb espurnes.
Les voltes de la plaça,
com arcs adolorits,
en la penombra: els jocs
de pilota, i el vol
dels patacons, només
són record. Com la música,
el ball, les clares festes
de l'estiu... No endevino
enlloc la maduresa,
lenta, dels fruits. Calmós,
l'hivern s'apropa. El llarg
balcó és desert... Gemega
el vent, darrera els vidres.



Jordi Pàmias. Àmfora grega, 1985



Nota mínima

Tot poema és visible, no explicable.
Certament el lector pot veure en el poema
imatges i conceptes que l'autor de vegades ignora.
Inútil intentar explicar els meus poemes.
...

(Fragment)


San Ángel, Mèxic, 1978

Ramon Xirau. Graons, 1979

25 d’octubre de 2009

Venècia

Anava contemplant-se aquell melic tot d'aigua,
refraccions de llum, sublimada epidermis.
A les ales moresques del llebeig
giravoltaven fulles: cadascuna era un rostre.

Si un dia et ve que vols inventar un paradís,
et fas un raïm d'illes amb més de tres-cents ponts.
Seràs a prop dels altres, en restaràs a part.
Només en un melic de boira el déu es mostra.



Maria Luisa Spaziani. Poesia italiana contemporània : antologia, 1990

Tr.: Narcís Comadira

24 d’octubre de 2009

El foc i el gel

Hi ha qui diu que el món s'acabarà en foc,
d'altres diuen que serà en gel.
Amb allò que he tastat del desig,
dono la raó als qui són partidaris del foc.
Però si tot hagués de perir dues vegades
crec que conec prou l'odi
per dir que per destruir
el gel també és perfecte
i que ja n'hi hauria prou.

Robert Frost. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts, 1990

Agrassons i argelagues...


Agrassons i argelagues,
arítjols i ortigues
cobreixen l'Avenc d'Amor.
Esbarzerat intento
el camí, rost, del bes.




Josep Maria Sala-Valldaura. Tot extrem voler, 1977

20 d’octubre de 2009

Mans

Sigues el meu coixí mentre la nit s'enfila
pels rostos de l'hivern.
Acompanya el meu son fins que la llum germini
als ulls del finestró.
Vetlla'm el pensament, tu que has vençut les ombres,
tu que portes als dits les ales dels meus somnis
i el pes del meu silenci al vidre de les mans.



Rosa Font. Des de l'arrel, 2009


A Maria-Mercè Marçal

In memoriam

Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,
diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.
Suspesa com una àliga entre tebis corrents
amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.

Però jo no trobo les tardors benignes
quan haig de dir-te adéu des de la meva,
trencada primavera de cançons.
I mai no podré dir ponent dolcíssim
si començo a enyorar el teu migdia.

Adéu, veu enrosada, esguard encès.

Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!
I en les nítides ones del teu cor desbocat
que sempre es van triar les ribes i la llera,
el solell i l'obaga per al desglaç del cant.


Maria Àngels Anglada
Estiu de 1998  Homenatge a Maria-Mercè Marçal, 1998)

Aigua

Tast de Mediterrània per Teresa Grau Ros


Una paraula tendra,
una dansa que es rebel·la,
el blau indescriptible a la mirada.
Un gran dolor i
un desig immens de viure.

Jordà, Llanera, Iang-Tsè,alegria i aigua, en moviment.

Un món extraordinari,
en equilibri.



Teresa Grau Ros

19 d’octubre de 2009

Després de la pluja

Quan ha passat la pluja, gotellina
el verd fullam, estranyament novell,
criden tres nois, s’exclama una veïna,
canta el nou goig un ignorat ocell.

Ha estat, però, de tan testarda mena
la pluja, avui, que l’encalçà la nit;
i ara, en foscor tardanament serena,
sentim, només, el grill enfervorit.

I ell –a jóc els veïns i l’ocellada-
cerca d’anar encabint, esmaperdut,
dins una sola nota exasperada,
la nova, immensa, humida joventut.

Josep Carner. Poesies escollides, 1979

18 d’octubre de 2009

Tots els qui et busquen...

Tots els qui et busquen et tempten,
i aquells qui et troben et sotmeten
a la imatge i al gest.

Jo, però, vull comprendre’t
com la terra et comprèn;
amb el meu madurar
madura
ton regne.

No vull de tu cap vanitat
que te’m demostri.
Sé prou que el temps
té un nom diferent
del teu.

No facis cap miracle per complaure’m.
Dóna raó a les teves lleis,
que de generació en generació
van fent-se més visibles.


Joan Vinyoli. Noves versions de Rilke, 1985

17 d’octubre de 2009

Celobert

Sempre aquestes parets
clavades a terra.
Palplantades
davant del meu paisatge.
Al capdamunt però
si estiro el coll
hi plana sempre
una petita balma blava.



Teresa Roses. Aquesta estranya margarida, 1999

Perquè vull

Plovia aquell dia. Perquè vull.
Perquè tinc ganes que plogués.

Sortia ella de casa. Perquè vull.

Perquè tinc ganes que sortís.

Tenia jo un paraigües. Perquè vull.

Perquè tinc ganes de tenir.

Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull.

Perquè tinc ganes d'ajudar.

Va dir-me: Encantada!. Perquè vull.

Perquè tinc ganes d'encantar.

Va arrapar-se a mi. Perquè vull.

Perquè tinc ganes d'estimar.

Vam viure un món preciós. Perquè vull.

Perquè tinc ganes de viure.

Després vàrem parlar. Perquè vull.

Perquè tinc ganes de parlar.

Vam volar pel món. Perquè vull.

Perquè tinc ganes de volar.

Vam sentir un món nou. Perquè vull.

Perquè no m'agrada aquest.

I el vam veure millor. Perquè vull.

Perquè sé que és millor.

Vam menjar el més bo. Perquè vull.

Perquè sé que es pot menjar.

Vam viure amb gent preciosa. Perquè vull.

Perquè estic tip de la contrària.

Tot era meravella. Perquè vull.

Perquè estic fart de fàstics.

Tot era de tothom. Perquè vull.

Perquè tot és de tots.

I acabe la cançó. Perquè vull.

Tot comença en un mateix.



1970


Ovidi Montllor. Un entre tants..., 1997


Divuit anys

Flors blanques

A la Nora, el 21.1.1996

Quan tenia divuit anys,
les noies eren de vidre,
els guerrillers, herois
i els cabells, senyera.

El món era lluita,
i la lluita, un món.
Els llibres clandestins
circulaven amb desfici.

Ballava, però,
balades romàntiques
i de la guitarra en feia
estri de feina com l'Atahualpa,
l'Ibáñez o en Serrat.

Quan tenia divuit anys,
passava pors grises
i alguna nit d'insomni
però vivia a raig
i ple de somnis
quan tenia divuit anys.




15 d’octubre de 2009

Epitafis de la guerra, 1914-18

Un fill


El meu fill, van matar-lo
quan reia un acudit. El vull saber:
en aquest temps no en corren gaires
i em podrà fer servei.



El principiant


A la trinxera, al front, em van abatre
l'instant primer, el dia primer.
(Els nanos, a les llotges del teatre,
es posen drets per veure-hi bé)



Rudyard Kipling. Maleïdes les guerres : poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra, 2003
Tr.: Jordi Cornudella

13 d’octubre de 2009

Espais incorporats, llocs identitaris

...
Jo sóc (de) les ciutats que m’han vist –i fet– créixer
(Barcelona, Venècia, Londres, Coatepec, Buenos Aires…),
les que he llegit (com S.Geraldo), les que he viscut
a través de l’amistat, les que imagino quan camino
pel carrer i intueixo en els altres, les que invento,
les que escric i les que encara he de veure...


(Fragment)


Mireia Calafell. Espais incorporats, llocs identitaris... de Clarice Lispector, 2008

12 d’octubre de 2009

Atzur

a Biel

Així vestit de blau
com un brisall de cel,
amb la galta serena,
el sonall a la veu
i l'esguard satisfet;
es diria que tens
el secret de la vida
enganxat per l'arrel.



Esperança RosArqué . Veu maragda, 2000
Pr.: D. Sam Abrams
Pòrtic: Josep Palau i Fabre

9 d’octubre de 2009

No saps res dels turons

on s'ha vessat la sang.
Tots plegats vam fugir,
tots plegats vam llençar
arma i nom. Una dona
mirava com fugíem.
Només un de nosaltres
es va aturar, puny clos,
va veure buit el cel
i va morir capcot
al peu del mur, callant.
Ara és un drap de sang
i el seu nom. Una dona
ens espera als turons.

9 de novembre de 1945


Cesare Pavese (Maleïdes les guerres : poesia universal de tots els temps sobre els desastres de la guerra, 2003) (tr. Oriol Codina)

4 d’octubre de 2009

Blaus

Sovint em pregunto:
Per què el blau m’escau?
Tristesa que em furga
la lleva a l’instant.
Pintar-me voldria
un vestit de dril
amb blavet o indi
o amb l’atzur del somni
d’una nit d’estiu.
O bé el brodaria
amb flors de malvesc,
les flors que emblavissen
els paranys ressecs.

Montserrat Carol. En un indret del temps, 2001

El mar angost

Cala Deià
Amb tu per pal, vela, bandera
i àncora que mai no s’arrossega,
l’angost i opressiu mar de la mort, ara
no em sembla pas innavegable.


Robert Graves. D’amor : trenta poemes, 1991

L'èxit es fa més delitós


L'èxit es fa més delitós
a aquells que no l'obtenen mai.
Per arribar a comprendre un nèctar
s'ha de trobar molt a faltar.

Ni un de sol d'aquells que avui
han portat la Bandera a la Host roja
no pot donar una definició
tan clara de Victòria

com el vençut a qui -quan mor-
dintre l'orella bandejada
els remots acords del triomf
desesperats i clars li esclaten.



Emily Dickinson. Maleïdes les guerres, 2003
Tr. Jordi Cornudella

3 d’octubre de 2009

Lispector

Parc del Centre del Poblenou (Barcelona)

Un cert aire que no és clar
ni fosc - que és de sol i pluja
aire que no arriba a vent
però que entreobre la porta
un pam
o l'ajusta sense tancar
igual que aquella, de Duchamp
indecisa
aturada al mig del camí
interrogativa entre dos portals
en 1927: porta de sortida
d'entrada, de comunicació?

Armando Freitas. Doble cec, 2002 ; tr.: Josep Domènech Ponsatí