Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estímuls. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estímuls. Mostrar tots els missatges

30 de desembre 2023

Duent menjar cap a casa a l'hivern

Camino muntanya amunt enmig de la neu
amb dificultat
la bossa de paper marró plena de queviures
recolzada, pesant, contra el meu ventre,
els braços estesos
per subjectar-la tot tendons.

¿La necessitem, aquesta bossa de paper,
amor meu, necessitem aquest embalum
de peles i cors, necessitem
aquestes botelles, aquestes arrels
i trossets de cartró
per mantenir-nos surant
com damunt un rai
sobre la neu on m'enfonso?

La pell crea
illes d'escalfor
a l'hivern, a l'estiu,
illes de frescor.

La boca crea
una ficció similar.

Dic que transformaré
aquest ou en un múscul,
aquesta botella en un acte d'amor.

Aquesta ceba esdevindrà un estímul,
aquesta aranja
esdevindrà un pensament.



Margaret Atwood. L'alè misteriós : poemes escollits 1965-2007. 2020

Selecció i traducció de Montserrat Abelló.

06 de març 2022

Ells i jo

 I em veig ara tota estranya i no em conec.
                               GERTRUD KOLMAR


Des del lloc més remot,
l'estímul incessant
d'uns versos que em són pròxims.
Llengües que convivien
malgrat les amenaces
d'una època funesta
que creava estranyesa.
Ressons d'un orient
on sense por habitaven
els grups minoritaris:
antiga saviesa
lliurada a l'extermini.
La mirada profunda
de la dona jueva
encara m'acompanya.



Feliu Formosa. Centre de brevetat. 2021

Pròleg d'Àlex Susanna.

Segona edició commemorativa.

23 de setembre 2020

A la meva mare

A la meva mare
li dec el sentit, la riquesa
de la llengua. I el cant.

Al meu pare,
l'estímul cap a la cultura.


Maria Mercè Marçal


Fundació Maria-Mercè Marçal - Biografia

14 de maig 2017

contemplació

Límits ben definits
inscrits en el cos
ple de vicissituds sexuals,
no deixen de projectar
una bellesa incitada
en el silenci de l'anatomia.
Ni la brevetat del moment
ni el bransoleig de la nuesa,
depassen la imaginació
en un indispensable estímul.




Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010

Pròleg: Joan-Elies Adell

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009