Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabòries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabòries. Mostrar tots els missatges

11 de setembre 2016

Joia

La llum perdura,
l'amor, la pau i el somni
no són miratges.

Ni ho és la vida;
rere finestres closes,
ningú ens captiva.

Promeses túmides
cabdellen en l'oratge
tots els meus dubtes.

Dolces creences
ensucren les muntanyes
de benaurances.

Les nits disfressen
cabòries, pors i penes
d'estels fugaços;

i els jorns acreixen,
en les vinyes fecundes,
penjolls de flames.

A la verema,
hi llostregen semales
de meravelles.




Esteve Sala i Casellas. L'estoig del temps, 2012

Pròleg: Àngel Rodríguez Lozano
Fotografia de la coberta cedida per gentilesa de Joan Boix


19 de maig 2013

Egipte

El desert al mirall dels teus ulls.
Em vens un somrís per un bolígraf
i et perds entre les gents
del basar d'Assuan
com un miratge una nit de cabòries.


III




Laura López i Granell. Itineraris. 1993


Premi del XIIè Certamen literari per a
Joves de l'Institut Català de Serveis a la Joventut
de la Secretaria General de Joventut de
la Generalitat de Catalunya.

12 d’agost 2010

Matí al bar

S'han vist sovint al bar,
a les hores del sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.



Francesc Parcerisas. L'edat d'or. 1983