Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris democràcia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris democràcia. Mostrar tots els missatges

11 de setembre 2022

Al matí

Tendir a emprar el temps
a tota plana
tenir ganes de pronunciar-se
sobre la democràcia
el valor probablement compost
de pluges passatgeres
a la punta dels dits una mica de tinta i dels altres


———————————————————


Matinée


avoir tendance à employer le temps
à pleine page
avoir envie de se prononcer
sur la démocratie
la valeur de probablement composée
de pluies passagères
au bout des doigts un peu d'encre et d'autrui



Nicole Brossard. Instal·lacions (amb i sense pronoms). 2005

Traducció d'Antoni Clapés

02 de març 2019

Laberintal

La meva fosca no és la vostra.
Però s'hi assembla.

Vinga va, llum, sigues més llesta
i incedia'ns a tots d'una vegada,
acaba amb aquest viure nostre tan funcional.

Almenys si algú col·loqués tots els nostres poemes
damunt d'un espai concret
acabaria aconseguint
el nostre retrat més perfecte.

Només respirem
quan ens aliem amb la suprema asfíxia.

Només sabrem què és la pau
quan el foc aprengui a guarir-se de nosaltres.

No hi ha res més democràtic que la mediocritat.


10-30


Jaume C. Pons Alorda. Era, 2018

Pr.: Eduard Sanahuja Yll
Epíleg: Lucia Pietrelli

19 d’octubre 2014

No cantarem


...
I és just i és bell que l'home sigui lliure
com l'au al vent i cada terra es regui 
amb l'ample riu de la parla nascuda 
a les fonts del seu ésser. Aleshores 
    AMB GLAÇ, AMB NEU, VINDRÀ LA PRIMAVERA. 


 (Fragment) 



Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009

11 de setembre 2014

Què cal saber de Catalunya

Els problemes jurídics que té plantejats Catalunya
poden tenir una gran diversitat de solucions pel que
es refereix a llur adjectivació. Substancialment,
només en demanem una, la més fàcil de realitzar
i la més difícil d'impedir, perquè ve imposada per
la natura: és la que objectivament consisteix en
la persistència en el mateix esperit, i subjectivament
en servar-li fidelitat.


(Fragment)



Maspons i Anglasell, dins,


Ferran Soldevila. Què cal saber de Catalunya, 1968

31 de maig 2014

Si jo pogués

Cartell: Catalans want to vote. Human towers for democracy, June 8th 2014 per Teresa Grau Ros
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés  tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.



(Fragment)


Rachel Carson. The sense of wonder, 1956, dins,
Poesia a l'escola, 2008

29 de desembre 2013

10 de novembre 2013

Democràcia i participació ciutadana

Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).

(Fragment)


Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998

28 de setembre 2013

Deu poetes d'ara

Les seves edats joves transcorren, entre finals dels anys
cinquanta i començaments dels seixanta, dins un clima
ideològicament obert a diferents tendències, propiciat
per l'afebliment de la dictadura franquista i una certa
recuperació econòmica. Una universitat més
interclassista i la total normalització en la  possibilitat
de viatges o estades a l'estranger són dades sociològiques
gens banals en la configuració dels seus imaginaris
ideològics i estètics. Com ho són també la incorporació
del cinema, de la música pop i de la consciència
tecnològica dels mass-media com a objectes/subjectes
de reflexió intel·lectual i estètica.

(Fragment del pròleg)

Dolors Oller. Deu poetes d'ara : antologia, 1996

31 d’agost 2013

Discurs pronunciat a l'ONU el 1971

Deixeu-me que us digui una cosa. Soc català. 
Avui, una província d'Espanya. 
Però, què va ser Catalunya?
Catalunya va ser la nació més gran del món. 
Us diré el perquè. Catalunya va tenir el primer 
parlament molt abans que Anglaterra. 
Catalunya va acollir els inicis de les Nacions 
Unides. Totes les autoritats de Catalunya 
al segle XI, es van trobar en una ciutat
de França, Toluges  que aleshores era 
catalana per parlar de pau. Al segle XI.  
Pau en el món i en contra de les guerres. 
La inhumanitat de les guerres.
Això era Catalunya. 
Estic tan content, tan emocionat
de ser aquí amb vosaltres...



Pau CasalsDiscurs pronunciat a l'ONU el 1971 a YouTube

07 de juny 2013

Països Catalans

Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.

La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.

I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell

el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!



Joan Brossa. Poemes escollits. 1995

11 de juliol 2010

Acord

Si retorneu
la joguina,
espatllada,
ens en farem
una de nova.

I la volem oberta,
lleugera i densa
com un eBook.

Al nostre gust,
perquè ens uneix,
tenim talent,
i, senzillament,
ens l’estimem.

Així, tot creant,
assumim la fecunditat
de les peces menudes.

Teresa Grau Ros

03 de novembre 2009

La solució de l'il·lús

La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l'exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l'Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d'antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
- val a dir-ho -, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d'Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.


Llavors, i només llavors,

encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
- però cadascun a casa!



Pere Quart. Antologia. 1979